La grandesa de les llengües petites i la petitesa de les grans

Això és el títol de la conferència que Juan Carlos Moreno, catedràtic de Lingüística general a la Universidad Autónoma de Madrid, va pronunciar fa pocs dies a l’Escola Oficial d’Idiomes d’Olot. I aquí sota teniu la dissertació completa, que dura 57 minuts. Si us abelleix i trobeu una estona per escoltar-la, us prometo que val la pena.

Moreno parla sobretot de la ideologia imperialista aplicada a les llengües i es centra en els casos anglès i espanyol. Una ideologia que, en el segon cas, recolza en la idea que “l’espanyol és l’única llengua que garanteix la comprensió”, una falsedat que amara els discursos i les actuacions dels imperialistes en relació amb l’organització lingüística de l’estat. Moreno troba en els polítics un bon exemple d’això: “Els polítics [en el Senat i en el Congrés] es neguen a reconèixer que entenen català i gallec a fi d’afermar i promoure la idea que l’espanyol és l’única llengua que es pot entendre.”

Com que la gràcia és seguir el fil de l’argumentació, crec que no faré cap tort si us n’avanço les conclusions. Jas: 1. L’imperialisme i la ignorància lingüístics empobreixen la mentalitat dels parlants de les llengües grans, inclosa la dels polítics. 2. Se segueix actuant contra les llengües distintes de l’espanyol, en l’àmbit estatal. 3. S’ha d’estar un ull al gat i l’altre al plat, perquè els atacs al català, al basc i al gallec seguiran. A les quals conclusions Moreno afegeix una consideració final, que us presento en llengua original: “Yo veo un problema que el castellano sea oficial en Cataluña, porque es la vía que se está utilizando para frenar al catalán”.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Juan Carlos Moreno Cabrera i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a La grandesa de les llengües petites i la petitesa de les grans

  1. Eliseu ha dit:

    Doncs caldrà fer molta pedagogia amb en Mas i Junqueras, que algú els faci arribar aquest video i d’altres que té aquest home

    • jcalsapeu ha dit:

      Ja ho pots ben dir, Eliseu. Ja ho teníem coll avall, que la pedagogia l’havíem de fer a casa… però no tan a dins de casa, punyetamón! I a més, qui ens hauria d’ajudar a fer aquesta esclarida -penso en la Societat Catalana de Sociolinguística- no llaura prou dret.

  2. eduard vilamitjana ha dit:

    Això vol dir que la nova llengua…lapao no creixerà tampoc……? Només volia dir-ne una. Creiu-me quan dic que són com roders amb la pell del bé damunt dels muscles!!!!!! Marxem d’on no ens volen si no és per a ferir-nos. Una abraçada. Eduard

    • Joan Calsapeu ha dit:

      Eduard, m’ha agradat pler això del roder ‘bandoler, malfactor, home fora de la llei’, que s’aplicava als bandolers valencians del segle XIX, però que és igual d’aplicable als gàngsters del segle XXI. A la Cerdanya en diuen d’aquesta altra manera: “tenir veu de cabra i mossec de llop”. També es diu: “tenir cara d’ovella i arpes (o urpes) de llop”. Són dites que escauen a les persones que són tot de Déu menys l’ànima, que tenen set clovelles, o que són com donya Beatriu, que porta el rosari i mai el diu; i escauen singularment al Partido Popular, una clica de gent que són pesta cernuda, que treuen els vots de la fossa sèptica de la condició humana i que ens volen tot el mal del món.

  3. Anònim ha dit:

    No n’hi ha per tant, exageres, com d’habitud. Ells (els pepistes) pensen que fan el bé i que són els bons. El problema és que els seus raonaments són falsos i incoherents. A més, pequen d’orgull, que els en sobra a dojo, i d’ignorància.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s