Adoctrinament i pensament únic

Contra el que esperava, el PP s’ha animat a muntar una campanya, amb dades i arguments, no exactament contra la independència, sinó contra la possibilitat de votar-la. Aixxx! Semblava que… però no. Què hi farem, qui ho té en néixer ho té en créixer, i no s’hi pot fer més.

Les dades que exhibeix el partit de la Camacho són les esperables. Contra l’espoli anual de 16.500 euros anuals, ells addueixen un altre mètode de càlcul pel qual la xifra es redueix a 750 milions. Davant el dèficit fiscal, ells branden el superàvit comercial de Catalunya (diuen que és de 24.200 milions, i deu ser cert). Unes xifres que ja hem valorat prou, perquè nosaltres ho valorem tot, però sobre les quals caldrà insistir. Caldrà explicar per què el mètode de benefici (el que invoca el PP) és incorrecte, i per què la balança comercial no té res a veure amb la fiscal –doneu orella a en Sala-Martín:

Val a dir que el PP té tot el dret a defensar, amb números i paraules, la seva posició. Encara que no tinguin raó, encara que vagin amb mala fe, encara que ocultin informació rellevant. Millor això que no pas calumniar i amenaçar, que és l’únic que han fet fins ara. Però encara tenen un bon cop de perdiu per arribar als estàndards de debat civilitzat i democràtic que s’estila a Europa.

Avançarien prou si s’espolsaven la retòrica totalitària, que és la que gasta la Camacho quan parla de l’adoctrinament i el pensament únic que promouen a parer seu CiU i ERC. Això de l’adoctrinament fa lleig, avui –antany no: volia dir ‘ensenyament’ i la connotació era positiva. Segons la concepció moderna de la cosa, hi ha adoctrinament quan se sotmet un cos social a unes poques idees que no poden ser contrastades per idees diferents. Cosa que ha passat a la Rússia soviètica, a l’Espanya de Franco o a la Xina actual, però no pas avui a Catalunya. Sostenir que les idees que estàs impugnant públicament, tu i el 75% de les televisions, i el 60% dels diaris, i el 50% de les ràdios, són “doctrina”, és una contradictio in terminis com una casa de pagès. Una injúria que busca desacreditar idees per la via d’empastifar les persones que les sostenen. Qui vol mal a ca, ràbia li alleva.

Pel que fa al pensament únic, la Camacho es refereix a la sintonia que hi ha entre CDC i ERC en relació amb el dret a decidir i l’estat propi. Si tingués raó, també hi hauria pensament únic entre el PP i el PSOE, entre l’SPD i la Merkel, entre Sarkozy i Hollande, fins i tot entre Beppe Grillo i Berlusconi. Paciència. El PP de casa és com Fraga l’ha fet i no té retop. Per ells, els consensos elementals en els estats constituïts són de mel i mató; però si el consens el forgem els catalans a favor de Catalunya, llavors és més dolent que l’agret.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme espanyol i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Adoctrinament i pensament únic

  1. Sergi ha dit:

    Fa unes setmanes escrivia al meu blog sobre un fet aparentment sorprenent: que sigui precisament el PP qui digui nazis als altres amb més freqüència.

    Dic sorprenent perquè un podria pensar allò de “people who live in glass houses shouldn’t thow stones” i si parlem de nazis, el partit espanyol més proper al nazisme és el PP.

    Vaig arribar a la conclusió que la batalla per ser el partit més coherent i amb valors més democràtics la donen per perduda. El seu medi natural, allà on se senten còmodes és al fang. I al fang, la millor defensa és un bon atac. Que nosaltres som el partit més feixista, més corrupte, més mentider i més manipulador de masses? Doncs diem que els altres són uns nazis, que si falten diners és justament per aquell 5% de casos de corrupció que no són del nostre partit i que la premsa de l’enemic manipula i menteix.

    Amb això aconsegueixen diversos objectius:

    1. La batalla té lloc al fang, on ells són els millors. No està de més recordar com afecten electoralment els casos de corrupció al PP i com afecten a la resta de partits. El to crispat, els insults, la visceralitat juga a favor seu.
    2. Porten la iniciativa, Mentre es parla dels suposats defectes dels altres, no es parla de tot el que estan fent malament ells, que és quasi tot.
    3. Devaluen tots els insults i crítiques que els altres podríem fer al PP. Si tothom és un feixista, un corrupte i tothom manipula i tothom menteix, llavors tampoc és especialment greu el que fan ells. És un tu quoque preventiu.

    No sé que aportaran el PP i C’s al debat sobiranista. De moment, els arguments raonats, el respecte a la voluntat democràtica i a la discrepància, ni hi són ni se’ls espera.

    • jcalsapeu ha dit:

      Sergi, subscric fil per randa la teva anàlisi. El PP viu al llot i del llot. Allí on hi ha més ignorància, més insensibilitat, més desarrelament i més víscera, allí és on el PP es fa gros. I, allí on no guanya, mira d’arrossegar tothom cap al llot.

      D’altra banda, la paremiologia catalana conté peces que serveixen per descriure la manera de fer del PP; com ara aquestes: ningú parla de merda més que el que està emmerdat, qui té cua de palla s’encén, sempre et veuràs emmascarat per una paella bruta; i els equivalents catalans de la parèmia que has tret a col·lació en anglès: tirar pedres al propi terrat; i qui té la teulada de vidre, no tiri pedres a la del veí.

      I com que ho fan molt malament, i tracten la gent com si fos més estúpida que no és, també els escauen aquest parell de dites: qui no du el llum dret, vessa oli; i pensava senyar-se i es va treure els ulls.

      Gràcies i salutacions.

  2. Retroenllaç: Adoctrinament i pensament únic // la tafanera

  3. Escocell ha dit:

    “D’eixos llots estos iots” (Bàrcenas, S XXI)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s