Vet aquí dues legalitats: l’una vigent, crepuscular i espanyola; l’altra, latent, jove i catalana. I enmig, un pont que permet transitar de l’una a l’altra. Aquest pont, ¿és il·legal? No: és la democràcia. No és cap invent recent, això, la cosa ve d’enrere, per bé que antany la coneixien amb altres noms, llibertat o progrés, per exemple. És el ressort que va permetre superar el feudalisme, l’esclavitud, l’Anciene Régime, l’apartheid, el colonialisme, la discriminació de gènere i l’opressió nacional.
Per això és grotesca, i reaccionària, l’apreciació al respecte de Miquel Àngel Gimeno, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. (Que, per cert, és el tribunal que el passat abril va dictar la resolució que obliga la Generalitat a introduir el castellà a les aules si un sol alumne ho demana.) Però no fa estrany. Ja ho sabem que, a cal botxí, el fill és estiracordetes.
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
Quant a jcalsapeu
Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en
Immobilisme i etiquetada amb
Ocupació,
Opressió nacional. Afegiu a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
UCRONIES 
Retroenllaç: La independència no és il·legal | // la tafanera
Molt ben explicat i en molt poques paraules.
Sergi, és que calen ben poques paraules per explicar-ho: som els seus presoners i diuen que no podem escapar perquè el reglament penitenciari ho prohibeix. I de ta cosa en diuen “estado de derecho”. I per subjugar-nos invoquen una Constitució arnada, caducada, manyuclada de mala manera per ells mateixos, expressió d’uns pactes que serviren per deixar enrere una dictadura però que ara estan trencats. I totes les gusarapes franquistes que hi havia enquistades en aquell text s’alcen, ara, contra la democràcia i la llibertat dels catalans.