Quin descans, senyora Camacho i senyor Rivera!

Quin feix que s’han tret del damunt els capitans, els timoners i la marineria del PP i de  Ciudadanos! Ja no caldrà que s’arromanguin pel no, ara es poden relaxar. Com que es veuen amb males cartes de cara a la consulta, fora murgues, ni sí ni no: urnes caca. És tan antidemocràtic obligar la gent a votar quan ha dit tan clar i tan alt que no vol fer-ho… On vas a parar.

La bicoca, per ells, és que ja no hauran d’explicar per què és bo que Catalunya depengui d’Espanya. ¿D’on punyema han de treure els arguments? ¿Com s’ho han de fer, si d’on no n’hi ha no en raja? ¿Com han de vendre que els catalans estem millor si ens esclafen? ¿Com han de dir a la gent que els catalans no som ningú, que no tenim drets, que la nostra història la decideix Madrid, que la nostra llengua fa nosa i que el nostre benestar els importa un rave? ¿Sobre quina base han de sustentar el seu discurs? Ells ho tenen clar: Catalunya caca, catalans caca, català caca. Passa que això és visceral i no hi ha manera de justificar-ho.

Però ara ja està tot arreglat: l’odi a la democràcia i a la llibertat són el vel perfecte per dissimular l’odi a Catalunya. Si més no, això és el que ells es pensen.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme espanyol i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s