M’enduc de Palma

La hiperconnexió i la rapidesa amb què les notícies s’empaiten, la voràgine de l’actualitat, fa que sigui difícil fer-nos una idea cabal de les coses. Quan no hi ha temps de processar l’excés d’informació, costa molt fer-ne un resum aclaridor. Per això m’ha agradat tant la manera com l’Àngels (en l’esmorzar de forquilla que fem un o dos cops al mes) ha sintetitzat la cosa de l’Urdangarín. La meva companya de cuites ho ha fet anar més o menys així:

“Ara imagineu-vos un home que té la sort de casar-se amb una elefanta [vol dir infanta, esclar] i penseu en la vida que té per davant: no ha de fer cap feina, només posar-se guapo i lluir de tant en tant davant les càmeres, sense haver de dir res de res. Amb els calés que li vénen perfumats, amb la vida solucionada. Amb ingressos extra per cada reportatge que li fan les revistes del cor. Amb un tren de vida principesc, amb moltes despeses que s’estalvia perquè ho té tot pagat. Amb tots els plaers del món al seu abast sense doblegar l’esquena i sense mirar prim amb els diners. Amb l’única obligació de justificar les despeses de tard en tard. Fent vida de marquès, baldament sigui un duc.

¿Us en feu la idea, no? Doncs resulta que aquest senyor no en té prou. Que veu que el sogre es fa d’or amb negocis indecents i que no passa res. I decideix que no s’estarà amb els braços plegats, com un banastre a la cort del rei Mides. S’inventa Nóos i comença a buscar llepacrestes que li regalin diners per omplir la bossa, i en troba de seguida a Palma, a València i a Madrid (l’eix de la prosperitat, que en deien). I constata que el paraigua del sogre és màgic, perquè tot és obrir-lo i cau una cascada d’euros, i l’elefanta contenta, tu diràs.”

Ja ho veieu. L’Àngels ho ha dit tan bé que he volgut retenir les seves paraules. I és que el diner és insaciable i els pocavergonyes van, a la pell de brau, inflats com paons. Ja ho deia el bo d’Anselm Turmeda: “diners de tort fan veritat e de jutge fan advocat, diners fan tornar l’hom orat; diners fan bé, diners fan mal, diners fan l’hom infernal”.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Lladres i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s