Lluny del brogit del món, de Thomas Hardy

ImageLlegir una mica de tot ajuda a prendre consciència de la vàlua d’una obra. Passa que, segons quina sigui la seqüència de les lectures, un bon escriptor pot quedar injustament aombrat per un geni. És el que m’acaba de passar. Dilluns enllestia la lectura de Lluny del brogit del món, de Thomas Hardy, i dimarts encetava Quan arribi el pirata i se m’emporti, l’última novel·la de Lluís-Anton Baulenas. Esclar, Baulenas és bo però Hardy és immens, i el contrast desllueix aquell.

Lluny del brogit del món és la primera novel·la de Hardy. Publicada inicialment per fascicles en un diari, va tenir un èxit immediat. Era el 1874. I ara ens arriba en català, gràcies als bons oficis dels lletracernuts de Viena (Monsó, Riera, Susanna i Viladot), en una magnífica traducció de Xavier Pàmies. La novel·la conta la iniciació amorosa d’una jove, Bathsheba Everdene, que hereta una gran finca rural i decideix fer-se’n càrrec ella mateixa. La noia trigarà a decidir-se entre els tres aspirants que li fan la cort, i li costarà encertar-la.

Alerta, però. Perquè no es tracta d’una novel·la sentimental, i tampoc no és una vindicació de les bondats del viure a pagès. Si fos així, es tractaria d’una obra menor; i no ho és pas. Lluny del brogit del món és una novel·la que tracta de la dificultat de menar el jo entre les onades de la vida i les correnties del món. A Bathsheva li costa molt trobar la brúixola de viure –i això que té una posició benestant que li estalvia alguns problemes. La sensació de perdre la carta de navegar, de fer cap al carrer de l’Amargós i no saber com impedir-ho, trasbalsarà la dama, que aprendrà a patacades la saviesa d’existir, aquest saber estar i lliscar que en el medi rural sempre ha tingut uns contorns precisos. Feu-ne un tastet, si us abelleix:

“Tenir fe en el que tota l’estona havia sabut que era mentida li havia donat forces per recórrer un quart de milla que altrament no s’hauria vist amb cor de fer. Aquest ardit posava de manifest que aquella dona, per virtut d’una misteriosa intuïció, havia comprès la gran veritat paradoxal que diu que la ceguesa pot aconseguir més coses que la clarividència, i l’estretesa de mires, més que l’amplitud de mires; i que la limitació, més que no pas la comprensió completa, és el que es necessita per assestar un cop.” (p. 302)

M’heu de creure si us dic que aquest nivell es manté de cap a cap de la novel·la.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Thomas Hardy i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s