Les regles del joc

“S’han de respectar les regles del joc”, ha resat el plançó dels Borbons a Girona. Es veu que el noiet ha sortit a son pare i no entén res. O entén que ha de llegir el que li han escrit i fer com aquell. Perquè el problema no són les regles, sinó el joc. El seu joc no ens agrada. La seva joguina no ens va bé. Ja no volem fer gavella amb ells. (I, a més, al seu país sempre guanya la banca.)

De passada, l’aspirant ha dit que a Girona se sent com a casa. És el mateix que deia Franco quan visitava Barcelona. La veritat és que s’hi sent com un peix al rostoll. ¿Que no ho saben, que els catalans ens hem cansat de fer la bajoca? ¿Que no se n’adonen, que ja no juguem a creure’ns les seves favades? Suposo que sí que se’n temen. Passa que no s’hi saben posar de cap altra manera. Són esclaus del seu paper, i els catalans ens hem atipat del seu teatre. Ara volem autenticitat i radicalitat democràtica. Les regles del joc han donat pas al joc de la llibertat. El Romanticisme ha tornat.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme espanyol i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Les regles del joc

  1. Escocell ha dit:

    Fou un lapsus. Volia dir jou i no joc. Les regles del jou. Un munt d’anys d’història comuna, com la dels traginers i els bous: uns fuetejant i els altres arrossegant…i tots, això sí, seguint les regles del jou. Del fotut jou.
    Si el príncep vol corona, corona li darem…

  2. Joan Calsapeu ha dit:

    El jou es podria retirar perfectament. El joc podria ser un altre i les regles es podrien canviar. Si jo fos un manaia espanyol, em seria molt fàcil desfer l’independentisme català. No vull donar idees, però només fent un concert econòmic solidari (que posés fi a l’espoli tot garantint la transferència de recursos cap a Espanya), retirant uns quants recursos d’inconstitucionalitat i fent oficial el català en el Parlament Europeu i al Congrés de Diputats… només amb això ja ens haurien neutralitzat. Però el temps per fer això ha passat. Han fet tard. La seva ufana és genètica i l’odi se’ls endú i els arrossega. Però ara ja no ens arrossegaran a nosaltres. Al pantà de l’odi se n’hi aniran ells solets, i ho faran perquè voldran. Exercint, ells també, el dret a decidir.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s