Fracàs escolar (entre altres) a les illes Balears

ImageUn tal Robert J. Hanton és l’autor d’aquest aforisme, que figura com a corol·lari de la llei de Finagle: Mai no atribueixis a la malícia allò que pot ser explicat adequadament per l’estupidesa. La màxima té solta, llàstima que Hanton no ens explicà què passa quan la malícia i l’estupidesa van de bracet. Però vaja, no cal, perquè ja ho sabem; quan tal cosa s’esdevé, el resultat és José Ramón Bauzà.

El president de les illes Balears i Pitiüses ens ha fet saber que “el fracàs escolar és resultat de la immersió lingüística” (i que per tant, i per a bé dels infants, el català ha de ser extirpat de les escoles). No costa gaire adonar-se que Bauzà no parla des del pregon amor a la llengua dels seus pares, sinó des d’algun altre lloc (que no és, ja us ho dic ara, cap escola ni cap centre d’ensenyament secundari).

Servidor he tingut ocasió de treballar en diversos instituts de secundària de les illes (a Ciutat, a Eivissa i a Santanyí), he vist i sentit i constatat el fracàs escolar que s’hi cou, i puc donar fe que la llengua vehicular hi té ben poc a veure. A l’institut de Santa Eulària des Riu totes les classes eren en castellà i el fracàs era enorme (abandonaments a mitjan ESO, una mala fi de suspesos, pocs alumnes fent batxillerat…). A l’institut de Santanyí la major part de les classes sí que eren en català i el fracàs era un xic menor. A Ciutat, la cosa anava si fa no fa com a Santanyí.

El fet és que la llengua vehicular de les assignatures no lingüístiques no influeix en el rendiment dels alumnes. En canvi, sí que hi ha impacte en els aprenentatges lingüístics: en els centres que funcionen en català, els alumnes aprenen bé el català i el castellà; en els centres que no hi funcionen, només aprenen el castellà. (L’anglès és bacora d’un altre paner.)

De fracàs escolar n’hi ha molt, allà, certament: el senyor Bauzà, ell tot sol, n’és una mostra. Recordo que, quan m’hi estava, els índexs del fiasco illenc feien parella amb els de Ceuta i Melilla i situaven l’arxipèlag a la cua de l’estat. El perquè del desastre el sap tothom: una economia que ha atret mà d’obra poc formada, uns índexs molt baixos de lectura i de consum cultural, la molta població que té una presència inestable en el territori (mig any hi són, mig any no), el diner fàcil en el camp del turisme i la construcció… més els factors compartits amb les altres contrades (els al·lots que van a lloure perquè els pares no són a casa). Aquesta salsa fa un fracàs educatiu de proporcions siderals.

Això el senyor Bauzà ho sap molt bé, però s’estima més disparar contra el català. ¿Per què?, us demanareu. Molt fàcil: perquè l’estupidesa dóna vots. Perquè un imbècil, com deia Boileau, sempre en troba un altre de més imbècil que l’admira. I per desviar l’atenció sobre les causes reals d’un fracàs que és molt més que escolar: és familiar i social, polític i econòmic, cultural i de civilització.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme espanyol i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Fracàs escolar (entre altres) a les illes Balears

  1. Escocell ha dit:

    No seré jo qui qüestioni Hanton o Boileau, però quan es parla d’estupidesa cal recórrer a Carlo M. Cipolla i les seves cinc lleis fonamentals. El cas de José Ramón és paradigmàtic.
    Bon nit.

  2. OLIVA ha dit:

    …..I CERTA POR A UN NOU PARTIT, AMB TRETS REGIONALISTES,NO POT SER?….A VALENCIA ,DIVIDIR EL POBLE AMB LA LLENGUA PER ESTANDART HA FUNCIONAT I ALLA VAN¡¡¡¡¡

  3. jcalsapeu ha dit:

    Escocell: sí, Cipolla és la màxima autoritat en la matèria. Passa que l’estupidesa és com l’amor i la mort: tothom que ha escrit hi ha ficat cullerada. Vet aquí una mostra. Einstein: “Hi ha dues coses infinites: l’Univers i l’estupidesa humana; i de l’Univers no n’estic cert”. Montaigne: “Ningú no està exempt de dir estupideses, allò dolent és dir-les amb èmfasi”. Martin Luther King: “En el món no hi ha res més perillós que la ignorància sincera i l’estupidesa conscienciosa”. La Fontaine: “Tots els cervells del món són impotents contra qualsevol estupidesa que estigui de moda”. Albert Camus: “L’estupidesa insisteix sempre”. Quevedo: “Tots els que semblen estúpids, ho són, i a més també ho són la meitat dels que no ho semblen”. I jo hi afegiria (pensant en Quevedo) aquesta altra: “Com més intel·ligent és una persona, més estúpida és l’estupidesa que amolla, quan n’amolla una.”

    Oliva: Aquesta por que dius, no crec que influeixi en les barbaritats i les astracanades que aquesta gent deixa anar. Són coses que duen a dins. Ells són així.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s