La llengua més simple del món: el falanjao

ImageLa llengua més simple del món és el falanjao, els parlants del qual viuen majorment a la península ibèrica. Es tracta d’un codi lingüístic de creació recent (no té més de cent anys) i que forma part, doncs, de la Neoromània (ço és, del grup de llengües romàniques nascudes de fa poc). El falanjao copia el vocalisme de l’esperanto i té un vocabulari limitat, unes poques paraules amb gran capacitat polisèmica. Una consulta ràpida al Diccionari català-falanjao basta per fer-se’n una idea.

Per exemple. De l’ocupació, en falanjao se’n diu convivencia, i del colonialisme també. De la desigualtat i la discriminació també se’n diu convivencia. I de l’exclusió cultural, i de la uniformitat. De l’obediència resignada en diuen convivencia. El supremacisme lingüístic es diu igual. De la injustícia i del menyspreu també se’n diu convivencia. Dels 16.543 milions d’euros que sortiren el 2010 de Catalunya i no tornaren, se’n diu convivencia, i d’ocultar les balances fiscals també. D’ofendre i mentir també en diuen convivencia, i així mateix de la deslleialtat, de l’asfíxia premeditada i de la desinversió. D’imposar el seu criteri en contra de la majoria, en diuen convivencia. De prohibir les urnes també en diuen així, i d’expulsar qui no pensa com ells, i de negar les nacions i els drets nacionals dels altres. Tot això es diu igual: convivencia.

El falanjao és fàcil. Sabent-ne quatre paraules ja li teniu el peu al coll. Si sabeu dir “convivencia”, “constitución”, “sentencia”, “juntos”, “unidad” i “legalidad”, hi afegiu les locucions “imperio de la ley” i “estado de derecho” i ho amaniu amb quatre penjaments (“insumisos”, “nazis” i un parell més), ja sabeu falanjao. A més, la conjugació verbal d’aquesta llengua encara és més simple que l’anglesa. Com passa amb totes les llengües romàniques, el falanjao té tres conjugacions: l’infinitiu matriu de la primera és acatar; el de la segona és obedecer, i el de la tercera –és clar– convivir.

La paraula clau del falanjao –¿ho havíeu notat?– és convivencia. En el benentès que el concepte no és finalista, o sigui, que no és el resultat d’acceptar els altres com a lliures, iguals i diferents alhora. Ca, barret! La convivencia és un punt de partida que consisteix en la pràctica de les virtuts enumerades més amunt i que es projecta vers un món d’espanyolitat feliç, allò que en falanjao arcaic rebia el nom d’unidad de destino en lo universal.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme espanyol i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a La llengua més simple del món: el falanjao

  1. Anònim ha dit:

    Ells, els falanjaos, diuen que els “pretesos” nacionalistes (els perifèrics) han creat una neollengua. Que són beneits i cecs! Per començar, els verament nacionalistes són ells i aquells qui deformen el sentit dels són també ells. Qui havia de pensar que el mot “autonomia”, que volia dir independència, significaria 38 anys més tard “regió”?

  2. Anònim ha dit:

    […] aquells qui deformen el sentit dels MOTS són també ells.

  3. jcalsapeu ha dit:

    Manipulen la llengua per posar-la al servei dels seus objectius polítics. Per això la RAE va modificar el significat del mot “referéndum”. Només és un exemple. I després diuen que som nosaltres els qui fem “enginyeria” lingüística. És allò de l’ase que li va dir al porc orellut: és el porc qui s’ha de defensar d’una acusació injusta, i qui està enfeinat a defensar la pròpia honorabilitat no té esma de tornar-s’hi, perquè el sentit de l’honor el priva de posar-se al nivell de l’acusador mentider. És una maniobra perversa.

  4. Escocell ha dit:

    El falanjao és, en realitat, un acrònim inventat en secretes reunions dutes a terme als soterranis de la RAE. És el Feliz Artilugio Lingüístico Altamente Necesario [para] Joder Ampliamente [a los] Otros. En el benentès -com diria en Joaquim- que els Otros són aquells subdits de parla no castellana.

  5. Anònim ha dit:

    Cerques en un diccionari francès (http://www.cnrtl.fr/definition/autonomie) “autonomie” i la primera accepció és: “Fait de se gouverner par ses propres lois”. Cerques al diccionari de la RAE el mateix mot i hi trobes: “Potestad que dentro de un Estado tienen municipios, provincias, regiones u otras entidades, para regirse mediante normas y órganos de gobierno propios”. Dentro de un Estado?

    Continuem. Cerques el mateix mot en català, al DIEC2: “Facultat de governar-se per les seves pròpies lleis”. Molt semblant a la definició francesa. Gairebé calcat.

    Noteu també que les definicions francesa i catalana són més simples que l’espanyola. A més, aquesta darrera afegeix el concepte “otras entidades” (devien voler evitar de dir “naciones”). En fi, sembla que la definició espanyola hagi rebut l’influx del famós “café para todos”.

  6. Anònim ha dit:

    I encara una altra cosa. A l’entrada francesa hi ha dues accepcions d’aquest mot (autonomie) molt importants:

    1) Faculté de se déterminer par soi-même, de choisir, d’agir librement (= Facultat de determinar-se per si mateix, de triar, d’actuar lliurement).

    2) Liberté, indépendance morale ou intellectuelle.

    En espanyol no hi ha tals accepcions. Malauradament, en català tampoc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s