Paleofranquisme

L’embogiment ultradretà del Partit Popular porta la restauració del franquisme. Les contrareformes laboral i educativa, l’estúpida guerra total contra la llengua catalana, la recentralització, el supremacisme lingüístic, les invasions competencials, l’asfíxia premeditada de l’autogovern català, els insults a la intel·ligència, la mentida sistemàtica, el llenguatge feridor, les calúmnies, la demonització de les urnes, l’acarnissament contra els dèbils… Es parla de neofranquisme i l’etiqueta és bona, però no és exacta.

Perquè caldria complementar-la amb una altra noció que il·lumina un altre tros de realitat: la de paleofranquisme. El Partit Popular no es limita a actualitzar el franquisme, sinó que l’intensifica, l’extrema. La dictadura de Franco va instaurar la Seguretat Social, un paraigua que donava ajut i cobertura a les persones que passaven fretura; això, el PP ho està desmantellant. La dictadura de Franco volgué tenir l’aparença d’un estat de dret, amb detinguts que compareixien davant un jutge i podien defensar-se, i representa que calien proves per condemnar-los; l’actual govern espanyol ha prescindit d’aquestes bambolines en el cas de Noureddine Ziani, que ha estat expulsat sense judici, sense proves i sense possibilitat de defensar-se. La dictadura d’Espanya va prohibir l’aprenentatge escolar i l’ús oficial i públic del català, però no va arribar a l’extrem de negar l’existència de la llengua, denigrar-la i fer befa de la filologia (com ha fet el PP d’Aragó amb el lapao i el lapapyp).

El govern del Partit Popular té un vessant neofranquista (Rajoy, la Llei Wert, el CNI, l’Audiencia Nacional, l’empresonament d’Otegi) i un altre de paleofranquista (Aznar, l’homenatge de Llanos de Luna a la División Azul, la negativa a condemnar el franquisme i jutjar els crims del règim i dignificar la memòria de les víctimes, la persecució dels ajuntaments catalans, la pruïja de genocidi cultural, la fúria desnonadora… ). Són neo i paleo perquè no poden prohibir totes les urnes i fer ressuscitar el dictador.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Partido Popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Paleofranquisme

  1. Retroenllaç: Paleofranquisme // la tafanera

  2. Anònim ha dit:

    Sols manca que ens empresonin per expressar les nostres idees.

  3. OLIVA ha dit:

    NO OBLIDES AN RUIZ GALLARDON……I LA SEVA TEMIBLES NOVAS LLEIS JURIDICAS,UN AUTENTIC SIAU A LA DIVISIO DE PODERS….

  4. Retroenllaç: El PP intensifica el franquisme | UCRONIES

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s