Que la independència no ens tregui el dret a decidir

“Wert aplana el camí de la declaració parlamentària d’independència abans d’arribar a la consulta.” Així acabava el meu apunt d’ahir en aquesta guingueta. “O després d’unes eleccions plebiscitàries”, caldria afegir-hi. En el benentès que les dues opcions són bones però cap no és la meva preferida. A mi el que em posa és la consulta, que vol dir referèndum d’autodeterminació. Perquè la democràcia és la base i el fonament de tot, i l’estat propi serà el resultat de creure’ns-la, exercir-la i apregonar-la. I perquè el dret a decidir no s’atura en la independència.

Dret a decidir no vol dir –només– fundar un estat si volem i perquè ens plau. Vol dir poder decidir quina mena de país volem. Vol dir que és la gent, cadascú amb el seu vot, que decideix si estarem a la Unió Europea o no, si tindrem exèrcit o no, si nacionalitzarem els bancs o no, si hi haurà escoles privades o no, si farem o no farem energia nuclear… I en els municipis, si invertim en això o en allò.

Dret a decidir vol dir que mana la gent i no els bancs ni els mercats financers; que les decisions que es poden prendre a prop no es prenen lluny; que tots som iguals davant la llei; que les llistes dels partits són obertes i hi ha circumscripcions petites; que els càrrecs electes reten comptes personalment als seus electors, els quals els remouran si no compleixen; vol dir que els comptes públics són transparents, i qui els gestiona, fiscalitzable.

Dret a decidir vol dir, en definitiva, llibertat política, dret a discrepar, delegació mínima del poder, democràcia participativa i sobirania popular. La independència també és això. (I per això és tan interessant el procés constituent que promouen Teresa Forcades i Arcadi Oliveres.)

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Dret a decidir i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 respostes a Que la independència no ens tregui el dret a decidir

  1. Lior ha dit:

    No entenc aquesta passió per L’Arcadi Oliveres (jo li dic A. Galteres). Tot el que diu em sembla sospitós. Però, bé, la qüestió és si els fans d’aquest element teniu en compte que l’opció política que aporta més vots al SI és CiU. I no sé a quants votants d’ERC, la segona -ara per ara- els fa gràcia l’última sortida d’en Galteres. I de la Forcades, que quan toca els seus temes em sembla d’allò més interessant. Si hem de poder decidir amb una certa claredat cada pas que es vol fer i com es vol fer, això de fer packs revolucionàris tot-en-un no m’agrada gens. Cosa que no treu que se’n puguin treure propostes interessants. El que tinc claríssim és que una república Chavista catalana no és la meva opció. Ni la de la majoria de catalans, juraria.

    • jcalsapeu ha dit:

      Lior, ja ho sé, que l’Oliveres no et cau bé, que no et convenç. En canvi, jo el trobo una persona molt ben informada que fa crítiques agudes, justes i assenyades; i té una diguem-ne musculació ètica que voldria veure escampada pertot. I la Forcades és una persona intel·ligentíssima, amb un mascaró ètic de pedra picada; així com toca.

      Només et puc dir que, un cop palesades les diferències, posem sobre la taula diagnòstics, anàlisis, propostes i viabilitats; parlem-ne (objectem, contrastem); i en acabat votem. Que els vots guanyadors vagin a missa, i que els vots perdedors siguin respectadíssims i tinguin l’opció de guanyar en el futur. Que la Constitució catalana posi el voler de la gent per damunt de tot, i fem per manera que aquest voler sigui reflexiu, format, intel·ligent i crític.

      I, pel que fa al dit “procés constituent”, és molt positiu de fer confluir les dues indignacions que emprenyen el gruix de la societat catalana: la social i la nacional. Els catalans que es volen d’esquerra transformadora han d’assumir que només trencant l’Estat espanyol i fundant un altre estat (català, esclar), hi podrà haver els canvis socials que volem.

      • Lior ha dit:

        Fragment de l’entrevista a Salvador Cardús avui a Vilaweb.:
        —S’ha obert prou el debat sobre la definició d’aquest nou estat?
        —Jo crec que s’ha obert massa. O si es vol, que s’ha precipitat excessivament. Estem dient blat! i encara no és al sac. Hi ha qui ja està exigint la nacionalització de la banca, o discuteix l’oficialitat de l’espanyol, o vol imposar un sistema únic d’escola pública… Sense voler, hi ha qui saboteja el procés posant condicions polítiques que només es podran determinar un cop siguem independents i segons les majories democràtiques que s’estableixin en aquell moment. Una cosa és debatre el procés, i l’altre voler-se constituir en assemblea parlamentària abans d’hora.

  2. Eliseu ha dit:

    Jo tampoc entenc aquesta passió per en Oliveres, sobretot perquè sempre ha dit que si la independència no servia per canviar el model de societat ja estàvem bé a espanya, com si quedant-nos a espanya és pogués canviar el model, sempre a favor de tots els pobles sense condicions i mai a favor del poble català a no ser que hi haguessin condicions prèvies, però bé no era això el que et volia exposar.
    Dius que a tu el què et posa és la consulta, a mi el que em posa és la DUI, encara que també estic pel dret de decidir tot el que ens faci funcionar com a societat, però perquè dic que m’estimo més la DUI, per que crec que és el que més justícia fa al poble català, més que un referèndum per aquests cas.
    La raó és la manera que vam esdevenir espanyols, no va ser per voluntat pròpia, no va ser per unió dinàstica com ens volen fer creure, va ser segons ells per dret de conquesta, és dir varem ser conquerits ( ho diuen ells ) o sigui som una colònia i no necessitem el permís de ningú per descolonitzar-nos, ni referèndums, només cal que els nostres governants facin el pas i executin la devolució de les nostres constitucions que de forma il·legal van ser anul·lades ( el que és el mateix som espanyols en contra de la nostra legalitat) un cop independents, aleshores si, tants referèndums com calguin, com els suïssos per entendre’ns, però la nostra independència va ser arrabassada i el nostre dret i el nostre deure és simplement restituir-la

    Eliseu

  3. Anònim ha dit:

    Lior, valoro molt la feina d’en Salvador Cardús, però en aquest punt no estic d’acord amb ell. Parlar del país que volem no és posar condicions a la independència: no he vist ni sentit que ho faci ningú, això. Jo vull que la banca catalana sigui pública, i que hi hagi una única xarxa educativa pública, però no ho poso com a condició de res. Pensar el país que volem ens serveix, a molts, per impulsar la independència. Això és legítim i normal, i crec que positiu. CDC pensa en l’endemà, i ERC, i la CUP, i em sembla que tothom. Dir-ne sabotatge, d’això, és una falta de respecte. I podem discrepar en motes coses, però faltar-nos al respecte, com fa en Cardús, no.

  4. Lior ha dit:

    O tu o jo no entenem en Cardús, o l’interpretem diferent. Entenc que enten Cardús, i jo amb ell, que a la independència s’hi ha d’anar el més units millor, sense massa prèvies; anar a una república -això no té debat- independent no a una república de caire x, entenguis Chavista, socialista, o el que sigui. És a dir, com ens organitzem ho hem de decidir/implementar/etc… amb la independència al sac. No vol dir que ara no s’hagi de debatre res, és clar que si!, però no s’han de fer “packs” per la independència que excloguin independentistes. Per això no m’agrada l’Oliveres, entre altres coses; vol una independència, sí, condicionada, que tu no vols, però sentint els debats que corren sembla que molts si. Tampoc crec que Cardús tingui intenció de faltar al respecte a ningú. Per aquí va la cosa, més o menys, em sembla…
    Anònim ets en Joan, oi?

    • Joan Calsapeu ha dit:

      Anònim sóc jo, sí. Ens anem acostant, Lior. ¿Es pot saber qui és que fa “packs” per la independència que excloguin independentistes? Jo no en conec cap. Ja me’l presentaràs.

      Dius que Arcadi Oliveres vol una independència condicionada. No hauríem de fer trampes amb els adjectius. Oliveres diu que la independència és justa i necessària “per se”, al marge de tota altra consideració; això ho ha dit moltes vegades: escolta’l, llegeix-lo. Passa que l’Oliveres ha dedicat la vida a les lluites socials i a desemmascarar el capitalisme -cosa lloable- i no té per què renunciar a això. I parla d’un projecte que lligui les dues aspiracions (la justícia social i l’emancipació nacional), bo i admetent que no són ni complementàries ni contradictòries. Les persones que tenen un bagatge de lluita no han de renunciar a la seva identitat i al seu patrimoni; ben al contrari, l’han de posar a disposició del país. Que em sembla que és el que fan Oliveres i Forcades, i a mi em sembla molt bé i ho agraeixo.

      I en el darrer punt, no transigeixo: Cardús mostra falta d’empatia, i falta al respecte a molts dels qui, essent independentistes, no deixem de banda altres lluites que han de fer més just aquest tros de món que la història ens ha donat.

      • Lior ha dit:

        Començo per l’Oliveres. Partim de sues percepcions d’aquest element tan diferents que no cal donar-hi voltes. A tu t’agrada i a mi no gens; és com si tu fossis creient Oliverià i jo ateíssim. M’estalviaré tornar-hi per respecte a tu, no a ell.
        Parlo de “packs” (és el primer que se’m va acudir) per referir-me a les opcions que proposen, legitimament, això no ho qüestiono -o no del tot-, que amb l’estat nou es crei un, diguem-ne, canvi de règim. Així es com he interpretat opcions com les de la Forcades o la mateixa CUP. Recorda que jo havia estat a Nacionalistes d’esquerra, i l’esquerra hereva de l’IPC i l’MDT, etc, avui CUP basicament, oi? ens deia de tot perquè no erem prou independentistes! Es van fer fer uns adhesius que deien “Jo també sóc independentista” i tot…, o no prou esquerranosos, prou patriotes,… Entre l’experiència Nd’E i la visita al Berlin oriental, i el manteniment que aquests sectors s’encarregen de fer, (ja t’he comentat alguna vegada l’anècdota de Pep Musté dient que no veia cap estelada en un acte polític, doncs les dues que hi havien eren blaves… Home, això defineix molt una persona) entre d’altres coses, m’he mantingut molt escèptic amb aquesta esquerra, entre la qual hi han defensors del règim nord-coreà! En fi, que la independència ja és prou revolucionària. I qui vulgui més revolució, com diu el comentarista de sota, que la guanyi a les urnes del nou estat català.

  5. Anònim ha dit:

    Jugar a la revolució pot ser molt perillós, sols cal veure què va passar en 1936, sempre hi ha incontrolats que malmeten el projecte nacional. Primer de tot, la independència; si voleu fer la revolució heu de guanyar a les urnes, cosa que no crec.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s