Noureddine Ziani: retorn al segle XVII

Image

Embarcament dels moriscos al port d’Alacant. (Pere Oromig-Francisco Peralta, 1612-1613. Col·lecció privada.)

Els moriscos van ser expulsats dels Països Catalans entre 1609 i 1612. Foren 125.000 valencians, 38.000 aragonesos i 4.000 catalans (pobladors, aquests darrers, de les riberes de l’Ebre entre Mequinensa i Tortosa). Les raons que justificaren l’expulsió no van ser tant de caràcter religiós com polítiques i d’ordre públic. Joan Francesc Mira, a Vida i final dels moriscos valencians, ho conta així:

“L’arquebisbe Ribera, en efecte, es lamenta que al Regne de València, en una província que Déu ha guardat lliure d’heretges, es practique massivament una altra forma d’heretgia i de blasfèmia contra el nom de Déu. Però es preocupa sobretot que, si no s’elimina el perill, un alçament general, amb ajuda turca i algeriana, pot provocar «la pérdida de España». Si les conspiracions morisques eren reals o suposades, o si eren exagerades per les manipulacions dels inquisidors i dels espies, l’efecte era el mateix: la por, i per tant l’increment del recel i de l’odi. Fins a l’extrem que algun prelat, com el bisbe de Sogorb Martín de Salvatierra, arriba a enviar a Madrid la proposta de deportar tots els moriscos a la inhòspita i remota terra de Bacalaos (lloc en realitat inexistent, que es confonia amb l’illa de Terranova), i de passada mutilar homes i dones, a fi que ràpidament s’acabara la raça. El confessor oficial del rei manifestà que hi estava d’acord. I el prior de Calatrava suggereix que «sin faltar uno de hombres, mugeres y niños, los metiessen la mar adentro en baxeles barrenados sin remos, timones, jarcias ni velas, y desta manera los embiassen al África». On no arribarien mai, evidentment, ofegats tots en alta mar.

[…] Hi estava en contra el bisbe d’Oriola José Estevan, que el 1595 elabora un nou pla que inclou alhora factors d’integració i de repressió cultural, com ara suprimir l’autonomia de les aljames, crear escoles cristianes, i sobretot que «se les vede la lengua arábiga», ja que «quando los pueblos están sugetos a un mismo imperio, los vasallos tienen obligación a aprender la lengua de su dueño».”

Com si no haguessin passat quatre segles, avui deporten un ciutadà català, morisc en certa manera. Ho fan, com al 1609, al·legant falses raons polítiques i d’ordre públic. Llavors els moriscos van ser expulsats perquè es mantenien fidels a la seva identitat cultural i religiosa; ara fan fora Ziani perquè promou la integració dels nous moriscos a Catalunya, i perquè defensa el dret de tots els catalans a ser lliures i conviure en pau.

Image

Detall de l’embarcament a Vinaròs, a recer del port dels Alfacs. Amb les galeres de l’esquadra de Sicília, sota el comandament de Pedro de Leyva, que apareix dret en la nau capitana. Per aquí van sortir cap al nord d’Àfrica els moriscos expulsats d’Aragó i de Catalunya.

I mentrestant la Inquisició espanyola del segle XXI, igual que la del Barroc, va fent via en el seu programa ancestral: suprimir l’autonomia dels heretges, crear escoles contrareformistes i vedar la llengua dels infidels, que per alguna cosa “están sugetos”, són “vasallos” i s’han de posar a la boca “la lengua de su dueño”.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme espanyol. Independència i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s