Els «errors» del PSC

Image

Jaume Collboni

In errore veritas. Ho sap tothom, no només els psicòlegs. Els errors diuen més de nosaltres que els encerts fruit de la reflexió. El lapsus (el linguae potser no, els altres sí) és una surgència de sinceritat fora de control. Per això les persones sempre ens equivoquem en la mateixa direcció; en absència de reflexió, tots els músculs del cos se’n van cap allà on tendeixen per natura. Això és el que els va passar als diputats del PSC quan van votar, en el Congrés, a favor de prioritzar el corredor ferroviari central. I el que ara els ha tornat a passar, en la comissió d’afers institucionals del Parlament, votant contra l’ús prioritari del català a l’administració pública. Els diputats encantats són Jaume Collboni, Núria Parlón i Marina Geli.

Molt abans que hi hagués psicologia formal, i abans que hi hagués instrucció pública, el poble ja ho sabia, això, i ho expressava paremiològicament; per exemple, així: “A casa del dolçainer els fills són balladors; cabra que tira cap a la muntanya, no hi ha pastor que la guardi; el fill de la gata mata la rata; qui és fill de gat, li retira de la cua o del cap; el fill de la cabra ha de ser cabrit; les mones de Tetuan, el que veuen fer, fan; i qui és fill d’ase, quan manco s’ho pensa, brama”.

El poble és savi, i la llengua és el seu llibre.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en PSC-PSOE i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Els «errors» del PSC

  1. OLIVA ha dit:

    NO SERA,QUE,POBRETS,SON BORNIS I NO I CLISSANT?,,,,,,,,,,

    • jcalsapeu ha dit:

      No és que siguin bornis; i si volen, hi clissen. El que els passa és que estan mooooooolt desconcertats i han perdut la carta de navegar. A més, el camí que ha emprès el país, cap a la independència, ha trencat els equilibris interns del partit; i, a més, es troben que han de reconstruir de cap i de nou el seu discurs sobre la qüestió nacional, han de trobar el seu lloc en el món, i mentre miren d’aclarir-se el país ja els ha passat pel damunt deu vegades. I ells no saben com posar-s’hi ni per on prendre. Els has d’entendre…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s