El bategar-se del PSC

Quan jo era un nen, sentia dir a la mare que una bèstia o una persona ni es batega, volent dir que no es mou ni poc ni gens. Bategar-se, en la nostra llengua familiar, significava ‘posticar-se, moure’s mínimament (sense desplaçament), agitar-se de faisó a penes perceptible’. Vaig créixer, i fora de casa no recordo haver tornat a sentir la paraula. Fins que la vaig retrobar a Mallorca. A la Balear major, bategar-se significa exactament allò que jo havia après de petit i a més ha generat el gir verbal fer el bategot ‘morir-se’. Tot plegat forma part del meu idiolecte.

Ara m’hi ha fet pensar la proposta de reforma vertebral del PSC, la qual recolza en tres premisses: 1) Catalunya és una nació de fireta, sense drets nacionals, subordinada a la nació de debò, que sí que en té, d’aitals drets, i que a més posa deures a les altres; 2) Catalunya no és sobirana: si vol res ho ha de demanar, i si no li ho donen, dues pedres, i 3) els catalans no podem decidir quin ha de ser el nostre lloc en el món, perquè uns altres (més savis i responsables) ja ho fan per nosaltres. Vaja, que la bèstia s’ha de resignar a fer el bategot.

Establertes les bases de la cosa, i havent descartat la democràcia, els ideòlegs del PSC fan saber que ens podrem bategar. Ço és, que els àmbits competencials estaran delimitats, que amb la llengua farem el que ens vagarà i que la justícia estarà descentralitzada. I es queden tan amples com el batiport de la Seu. Com si del 2005 ençà no hagués passat res. Com si Espanya tingués una llarga tradició de compliment dels seus compromisos amb Catalunya. Com si el PSOE fos amic d’asimetries. Com si el PP i UPyD esperessin la brillant aportació amb els braços oberts i plorant de gratitud. Com si els catalans haguéssim nascut ahir i ens haguéssim de morir amb la creu dels albats… A cal PSC van calçats per aigua. I ens prenen per imbècils. Ja s’ho trobaran. Si ni bategar-se volen, seran ells els que se n’aniran al cel.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme espanyol i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a El bategar-se del PSC

  1. Clidice ha dit:

    què en fa de dies que fan el bategot! el cas és que nosaltres no perdem la trempera, que no perdem el carrer, sinó estem llestos, també. Salut i a bategar!

  2. Joan Calsapeu ha dit:

    El discurs oficial del PSC en relació amb la qüestió nacional és fariseu. Diuen que volen el dret a decidir però posen condicions que el fan impracticable. Diuen que Catalunya és una nació, però les propostes que fan s’encaminen a la dissolució de la nació catalana. Diuen que busquen la justícia, però no qüestionen la injustícia de base (l’opressió nacional) en què es basa el seu edifici. Diuen que volen el benestar dels catalans, però les seves propostes ens aboquen al malestar permanent, a rebre agressions constants, al patiment sens fi i a la precarietat econòmica. Hipòcrites.

  3. Escocell ha dit:

    Crec que un cop vist el “gag” de fa dos “Polònies” on Navarro era el protagonista del bestiari il·lustrat no cal dir res més sobre aquestes tres sigles… Si Campalans, Serra i Moret o Pallach ho poguèssin veure es feien frares o l’harakiri.

  4. Lior ha dit:

    Joan, quina justificació te això? Se’m glaça la sang!

    • Joan Calsapeu ha dit:

      Per mi no en té cap, de justificació. És un error molt greu, perquè és una automutilació de la nació. I una desconsideració molt gran, perquè deixa fora del projecte nacional català els catalans que viuen en les condicions més dures, i que més necessitat tenen d’aixopluc conjunt. Ningú no qüestiona que la prioritat de tots és contruir un estat en el Principat de Catalunya. Però l’estat no és la nació. Pensar així és espanyolejar (són els espanyols els que, de fa segles, han volgut identificar la nació amb l’estat). Els estats van i vénen, ara hi són i i ara no hi són; però la nació roman. El fet de tenir un altre estat català (ja en tenim un: Andorra) no farà que jo deixi de sentir, de pensar, de parlar i d’organitzar-me en clau nacional: tenint present tota la gent de la meva nació. Això que ha passat és descoratjador. Si l’ANC vol ser això, jo no hi podré durar gaire temps.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s