L’equidna i l’ornitorrinc

Image

Un equidna. (Imatge cisada a animaletes.blogspot.com)

No és que Déu tingui sentit de l’humor,

és que volgué pensar dues coses alhora

i li sortí l’ornitorrinc i encara no s’havia refet

que es trobà un equidna a les mans,

i és que si tens un ull a Xerta no miris

a Tivenys, baldament siguis un déu.

És tan fàcil que tot vagi a la biorxa

només que et distregui un nuvolat,

que convé molt fer gavella celestial,

i si un bada o s’encanta, que un altre

prengui la candela i que l’esmeni

a corre-cuita, no fos cas que engendri

monstres, més encara, massa prou

que aguantem atzagaies a bell raig

de quimeres engreixades amb saïm

i calé llarg que es postulen intocables

–ai, sistèmiques vull dir– i s’esbutzen

de riure com el traïdor de l’Odeon

a l’empara de l’Olimp que es va buidar

perquè els déus es van cagar de por

per endavant, sols en va quedar un

que s’avorria i per això s’entretenia

escorxant cabrum i xots i se’n bevia

la sang, com el meu avi, el mal gest

que estrafan els bevedors de la sang

de tant gent que està fins als ous

de tants de mamífers verinosos

que va escampar ça i lla, vatuamón,

aquell déu encantat, badoc, enze.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s