Sóc un irresponsable

Quan era un nen no ho sabia, però ara sí: sóc un irresponsable. Perquè sóc català i m’està bé, i per tant no sento cap necessitat de lesionar la meva autoestima. Prova fefaent de la meva irresponsabilitat.

Si un servidor fos una persona condreta i cabal (ço és, responsable), no em resignaria a una tan baixa condició. No faria gavella amb la genteta que s’entossa a fer papers irrellevants en els annals. Ca! Seria res-pon-sa-ble, que vol dir espanyol. Que és el que diuen a la Selección Responsable de Baloncesto: “Ser español no es una excusa: es una responsabilidad”, fa la consigna del CNI dictada als gànguils i declamada per aquests. Amb dos bemols.

Allò que els patriotes botapilotes no aclareixen és si la seva responsabilitat és única en el món o conviu al costat d’espècies similars. ¿Ser finlandès és una responsabilitat? ¿I ser nigerià? ¿I tailandès? Misteri. El que és clar és que ser occità, escocès, català, sard, tibetà, kurd o turcman és cosa sense suc ni muc, una incomprensible mania de malcovats i torradídims; ras i curt, d’irresponsables. És allò que deia Machado: “De aquellos que dicen ser gallegos, catalanes, vascos, extremeños, castellanos, etc., antes que españoles, desconfiad siempre. Suelen ser españoles incompletos, insuficientes, de quienes nada puede esperarse.”

Però cal admetre que el clam dels espingueris té solta. Afigureu-vos un gos, enllaçat a un home per mitjà d’una corretja, que diposita una femta enmig de la vorera, una ofrena bruna i lluent, ben esculturada; i que un nen va i la trepitja, rellisca, cau i pren mal. ¿Qui és el responsable del denou, l’amo o el gos? Doncs ja som al cap del carrer. Bup, bup!

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme espanyol i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Sóc un irresponsable

  1. Lior ha dit:

    Has llegit l’article d’en Graupera? Retrata l’ànima dels catalans “responsables” ben retratada. N’he fet un apunt enllaç al meu blog de l’impacte que em va fer.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s