La màquina de fer por ja no fa por

ImageDonant un cop d’ull a la Catalunya dels últims cinc anys, durant els quals el gruix de la societat s’ha traslladat de l’autonomisme a l’independentisme, un diria que els catalans hem vist la llum, que hem tingut un atac sobtat de lucidesa. Però no és ben bé així.

Que amb un estat propi viurem millor, que en un estat català independent serem més lliures, pròspers i feliços, això ho hem sabut sempre. Fa trenta anys ja ho sabíem. Fa seixanta anys, també. I fa un segle. I dos segles enrere, també. Llavors ¿com és que ens ha costat tant decidir-nos? És molt senzill: per por.

Quan un servidor va començar la militància indepe (l’any 1983), i durant molts anys, mai vaig sentir cap objecció del tipus “la independència no ens convé” o “amb la independència hi sortiríem perdent”. Ca, barret! L’objecció sempre era aquesta altra: “És que no ens deixaran”. La por. I després la inèrcia de la por, i les derivades de la por.

Durant tres-cents anys, els catalans hem viscut amb un nus en el cervell que ens impedia ni tan sols plantejar la possibilitat de la independència. Perquè fer-ho (plantejar-la, i tot seguit fer algun pas en aquest sentit) implicava rebre la visita de l’exèrcit espanyol, sempre disposat a fer sang sobre la població civil, sobretot si és catalana.

Espanya era una màquina de fer por i això ens ha mantinguts subjectats a l’andròmina monstruosa. “Cinc-cents anys de convivència”, diuen ells. Dos-cents anys de burxar-nos i tres-cents d’ocupació, han estat. Però n’hem sortit vius i la màquina de fer por ja no fa por, és el tren de la bruixa. És això, sobretot, el que ha canviat. Els catalans hem desfet el nus de dins el cervell. El mur més gros ja ha caigut. Ara som lliures per pensar què és el que ens convé, exposar-ho amb naturalitat i cridar els catalans a les urnes.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Independència i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a La màquina de fer por ja no fa por

  1. Lior ha dit:

    Jo trobo que encara ens queda feina, en aquest sentit. Vull dir que queden fantasmes per esvanir. No em semblaria un tema gens menor que des de l’Assemblea o d’on sigui, es treballés també els factors psicològics; tants anys de rebre no s’esfument volant en quatre dies, i ens podrien donar un ensurt. Tinc penjada al blog aquesta sentència de l’Hilari Reguer: Som un país que encara no ha plorat tot l’espant que portem dins ; no perquè sí.

  2. Escocell ha dit:

    Si ets del 83, jo sóc del 84. I, personalment, la por hi és. Aleshores, corrent amb els marrons i ara, diferent, però hi és. Crec que no faig el salt al 2.0 sense anonimat per aquesta raó. Amb alguns companys ho hem comentat sovint. Patim una mena de síndrome de la clandestinitat. El combat és doble: contra l’enemic exterior, el colonitzador, i contra l’enemic interior, la por.

    • Joan Calsapeu ha dit:

      Demano perdó per endavant, perquè ara em posaré sentenciós. Però és com em surt. La por és el contrari de la llibertat, i també de la felicitat. Vèncer la por és conquistar la vida.

  3. Sergi ha dit:

    Jo crec que hi ha un altre factor que feia que molts descartéssim la hipòtesi d’una Catalunya independent. Més de la meitat de la població de Catalunya són gent nascuda fora de Catalunya o fills de gent nascuda a altres indrets de l’Estat Espanyol. Com es podia preveure que una part important d’aquesta gent votés per separar-se de l’Espanya de la qual són originaris? De fet, molts d’aquests els tenim atrinxerats a la cinquena columna de C’s, PP i part del PSC però sorprèn que no siguin prou com perquè el no guanyi el referèndum.

  4. Joan Calsapeu ha dit:

    Lior, la frase de l’Hilari Reguer és fenomenal; la vaig veure un dia en el teu blog i em va impactar. De feina per fer n’hi ha molta i n’hi haurà l’endemà de la independència i durant molts anys. La síndrome del gos atupat no se supera en quatre dies, i ja veurem si podem canviar l’hàbit suïcida d’amagar el català davant un parlant d’una altra llengua; si no aconseguim això, perdrem el català. Però la por d’una represàlia militar espanyola s’ha esvaït.

    Escocell, això que dius no pot ser. Res de clandestinitat. Res de timidesa. Res d’amagar-nos. Res de por. El que volem, ho hem dir obertament i signar-ho, donant sempre la cara. Amb alegria, amb franquesa, amb cordialitat. Amb normalitat democràtica. Has de fer un pensament!

    Sergi, és veritat: les arrels espanyoles d’una part molt important de la població catalana ha frenat la formulació d’una proposta independentista. Però aquest factor només ha condicionat el catalanisme de la segona meitat del segle XX; abans no hi era, i després hem après que no ens condicionava tant com semblava.

    Salut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s