Agressions sens fi a la llengua catalana

ImageLa cronologia és extensíssima, és una tamborinada secular d’agressions, una protèrvia genocida tossuda, visceral, constant, contra la llengua catalana. En consignaré només una part, amb l’afegit darrer:

1482: Crema de la Bíblia valenciana, perquè és en català.

15…: La gran majoria dels llibres en català presentats a la censura (o sia, a la Inquisició i al Consejo Real) no obtenen permís de publicació.

1673: Prohibició als rossellonesos d’estudiar al Principat.

1700: Lluís XIV de França prohibeix l’ús oficial del català a la Catalunya Nord.

1707-1719: Els decrets de Nova Planta prohibeixen l’ús oficial del català a Aragó, València, Mallorca, Catalunya i Sardenya.

1768: Cèdula reial que prohibeix l’ensenyament del català a les escoles; es foragita el català de tots els jutjats.

1776: El bisbe de Mallorca obliga a usar el castellà a les parròquies i en l’ensenyament de catecisme.

1799: Reial cèdula que prohibeix “representar, cantar y bailar piezas que no fuesen en idioma castellano.”

1801: Manuel de Godoy prohibeix la representació, en els teatres, de tota obra que no sigui en castellà.

1802: En caure Menorca sota la jurisdicció espanyola, el capità general de l’illa ordena que a les escoles només s’hi ensenyi el castellà.

1828: El bisbe de Girona obliga que els llibres parroquials es facin en castellà.

1834: El ministre Moscoso de Altamira obliga a fer servir el castellà a les escoles.

1837: Un edicte reial imposa càstigs infamants als infants que parlen català a l’escola.

1838: Es prohibeix que els epitafis dels cementiris siguin en català.

1862: Llei del Notariat que prohibeix les escriptures públiques en català.

1867: Prohibició que les peces teatrals s’escriguin exclusivament “en los dialectos de las provincias de España”.

1870: Llei del Registre Civil que prohibeix l’ús del català.

1881: Llei d’enjudiciament civil que prohibeix l’ús del català al jutjat.

1896: Es prohibeix parlar en català per telèfon.

1902: Reial decret de Romanones que obliga a l’ensenyament del catecisme en castellà.

1923: Circular que obliga a fer l’ensenyament en castellà.

1924: Es prohibeixen els Jocs Florals.

1926: Reial decret que sanciona l’ensenyament del català amb el trasllat del mestre.

1936: Prohibició governativa a Mallorca d’usar el català a les escoles i als comerços.

1939: Derogació de l’Estatut de Catalunya. Persecució dels rètols, els anuncis i els papers en català. Circular que prohibeix el català a l’escola. Inici del més salvatge intent de genocidi de la història contra el català.

1940: Circular sobre el “Uso del Idioma Nacional en todos los servicios públicos” per la qual es prohibeix el català. Ordre ministerial que prohibeix el català a les marques comercials. Prohibició del català al cinema.

1941: A partir d’aquest any els Jocs Florals se celebren a l’exili.

1945: Ordre ministerial que obliga a batejar els vaixells en castellà. Nueva ley de educación primaria que només permet ensenyar en castellà.

1956: Reglament de presons: els presos només poden parlar en castellà.

1957: Al Registre Civil els noms seran només en castellà.

1961: Nou Reglament de Telègrafs que prohibeix el català.

1968: Prohibició a Joan Manuel Serrat de cantar en català a Eurovisió.

1978: La Constitució relega a un paper secundari el català en els territoris on és llengua pròpia.

1976-1978: Es publiquen almenys 149 reials decrets i altres normatives que obliguen a etiquetar en castellà els productes alimentaris. A Catalunya només hi ha una llei que regula l’ús del català en aquest àmbit.

1989: Reial decret que obliga a fer només en castellà les inscripcions en el Registre Mercantil.

1995: Llei d’ordenació i supervisió de les assegurances privades, que obliga que les pòlisses siguin en castellà.

2001: El rei d’Espanya declara que “nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro”.

2007: Entra en vigor el nou Estatut d’Autonomia d’Aragó, que no reconeix l’oficialitat del català a la Franja de Ponent.

2008: Setanta mil alumnes valencians deixen d’estudiar en català per la “mala planificació” en la provisió de places de professors.

2008: Manifiesto por una lengua común, signat per intel·lectuals espanyols.

2010: Sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Catalunya, per la qual es nega el deure de conèixer el català a Catalunya, s’elimina l’ús preferent del català a les administracions públiques i s’impugna la immersió lingüística.

2011: Cent vint-i-sis mil alumnes valencians volen estudiar en català i no poden.

2012: El Govern balear elimina el requisit de conèixer el català per accedir a llocs de treball a l’administració pública.

2013: El Govern d’Aragó deroga la Llei de llengües, nega l’existència del català a la Franja  i l’expulsa de les escoles.

2013: El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya imposa l’ús del castellà a tota l’aula si un alumne ho demana.

¿Queda algú (salvant els que estan malalts d’odi anticatalà) que no tingui clar què hem de fer enguany els catalans? Ho dic perquè el 2014 queda molt lluny.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Eliminacionisme i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Agressions sens fi a la llengua catalana

  1. Escocell ha dit:

    INSUBMISSIÓ

  2. yolanda ha dit:

    Hola, he trobat aquest blog, que trobo interessant i si em permets, aquí faig un comentari

    Fins on arriben els enemics de la nostra llengua a enterbolir el camí…esfreïdor. No ens poden impedir viure en català

  3. OLIVA ha dit:

    SI SRO…VIVA ESPAÑA,CON EL IMPERIO HACIA DIOS¡¡¡¡¡¡¡¡¡ DE TOT S’HAN DIU DEMOCRACIA¡¡¡¡¡¡ INSUBMISSIO ¡¡¡¡¡¡

  4. Cesc ha dit:

    INTEL·LIGÈNCIA I FILLDEPUTISME. Si volem arribar a bon port cal ésser eixerit i malparit. Dins un context absolutament democràtic, és clar. Però mai dins llur legalitat, que és una presó d’on hom no en pot sortir mai.

    Sé que no us plaurà ço que ara escriuré -no em malinterpreteu, si us plau. Com deia Bernat Metge en la seva magnífica obra Lo Somni, “siats de natura d’anguila en quant farets”. Hem d’ésser prou coratjosos i al mateix moment prou hàbils i esmunyedissos per deixar-los amb un pam de nas quan menys ho esperin. Hem de tramar una xarxa de complicitats que els agafi amb els pantalons abaixats. Hem de saber fer-nos amb els poderosos, els hem d’explicar la nostra versió dels fets -que creiem fermament que és la bona. I sobretot no fer pena, els poderosos no en volen saber res de les misèries dels altres.

  5. sarrianenc ha dit:

    Benvolgut,
    El repàs que has fet és antològic.
    Cal no fer ni un pas enrere. Ja prou d’acotar el cap. Hem de dir ben alt i ben clar PROU!

    Salutacions

    sarrianenc

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s