Jordi Cañas i la missa del burro

ImageJordi Cañas, singlotador oficial de C’s al Parlament, ha expectorat unes declaracions lluminoses que, si es paeixen bé, serviran per omplir de nou les esglésies. I és que l’home, sagaç com ell sol, ha descobert que les esglésies són buides perquè les misses es fan en català. La revelació és tan extraordinària, és tan impagable el favor que ens fa Cañas assolellant el nostre cervell i desenteranyinant les nostres neurones, que la gesta només es pot agrair litúrgicament. Verbigràcia, restaurant la missa del burro en acció de gràcies i entonant un glorificat en honor del diputat, el qual ha de ser beatificat per via d’urgència i tot seguit assignar-li un dia en el calendari i acuitar Papa i cardenals perquè el santifiquin. I ves que un dia no el veiem a ell lluint la mitra.

Com? Que no sabeu com anava això de la missa del burro? Passa res, us ho conto. Diu que aquest ofici se celebrava en temps medievals, en el període comprès entre l’Expectació i l’octava de l’Epifania. S’entrava sota pal·li un ase, amb capa pluvial i bonet quadrat, i se li cantava un himne: “Orientis partibus / adventavit asinus / pulcher et fortissimus / sarcinis aptissimus / He! Sir! Ano, he!, etc.”. Després, amb gran pompa, s’oficiava la missa major i s’acostumava l’ase que s’agenollés en els moments adequats, i en acabar la missa el capellà feia tres brams d’ase que eren respostos per la concurrència.

Sembla que és aquesta cerimònia peculiar la que va originar el famós modisme “Brams d’ase no pugen al cel”. (Víctor Pàmies ho conta en un dels seus blogs, Etimologies paremiològiques.) A Mallorca, sempre un punt més barrocs que al Principat, diuen “Bram d’ase no arriba al cel, i si hi arriba no posa arrel”. ¿Oi que faria patxoca, el diputat Cañas, protagonitzant la funció? ¿Què us sembla si l’animem? Va, som-hi: Hi haaaaaaa!, hi haaaaaaa!

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Bestiari i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Jordi Cañas i la missa del burro

  1. OLIVA ha dit:

    …NO SE PERQUE LA MEMORIA REBOBINA……..D.LUIS DE GALISONGA¡¡¡¡¡DIRECTOR DE LA VANGUARDIA.

  2. jcalsapeu ha dit:

    És cert que s’assemblen molt, l’un i l’altre. Jordi Cañas és una bubota franquista ressuscitada.

  3. Maria Josep ha dit:

    No hi ha res de més sa i més efectiu que fer burrera (de la bona) a partir de les burrades (de les dolentes) que fan impresentables com aquest Cañas i sequaços.
    Precisament amb això de les misses en català tinc jo una anècdota guapeta en el sentit contrari. Vam estar a Ripoll per Falles, amb la família. Els meus pares són creients i practicants, i tenen per costum anar a missa els diumenges. Arribat el dia de precepte, van oir missa a Santa Maria de Ripoll. En català, per descomptat. Al País Valencià és ben difícil sentir una missa en català. I els meus pares, que parlen català de la Safor des que el món és món, en van sortir dient “i ja veus tu per què a casa nostra no han de fer les misses en valencià, tan bonico que és sentir resar en la llengua de cada u”. Això van dir, ells que són honrats i planers, i a penes saben de lletra, però sí de sentit comú.
    No cal dir que, amb el teu permís, portem aquesta entrada al grup de Burrera Comprimida. Hi està feta a propòsit! Gràcies, i salut!

  4. Joan Calsapeu ha dit:

    Maria Josep, gràcies per transportar l’entrada a Burrera Comprimida: és la cor que li escau més. Sempre que vulguis, ja ho saps. Hi ha burrades que són tan grosses que només es poden respondre amb silenci (perquè qui les singlota es desqualifica tot sol) o amb bramuls de per riure (perquè riure ens preserva de la fel). L’anècdota que contes és bona: acceptar la llengua del país on vius és una pura qüestió de sentit comú i de saber estar, de civisme elemental en definitiva. Hi ha gent que té el cervell girat.

  5. vpamies ha dit:

    Ja m’he fet a la idea que mai entendré com els rutlla el cervell a aquests personatges. Jo crec que hi ha una asincronia absoluta!

  6. Joan Calsapeu ha dit:

    Són hispanocèfals. En el seu crani no es pon mai el sol; és per això que han agafat una insolació històrica.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s