Paremiologia per a infants

“A mi només em surten les que he mamat a casa”, em diu la Míriam. “Coi, a tu i a tothom”, responc. Les frases fetes i els refranys tenen això: no s’aprenen com tantes coses que aprenem, que les estudiem, les desem en un calaixet del cervell i quan ens fan falta les anem a cercar. No. Les parèmies viuen en un estrat més profund, se’ns encomanen en el caliu de la llar, quan som infants, i les portem clavades a les vísceres. Per això és tan difícil fer-les sortir quan toca, amb gràcia i naturalitat, sense dificultat ni artifici. Que és com han de rajar.

I per això costa tant reviscolar les parèmies. Fer-ne llistes i repertoris és fàcil, n’hi ha molts; ara, posa-te’n una que hagis après a la boca… i que no sembli un pardal mort a canyades. ¿Vol dir això que hi hem de renunciar? Ca! Vol dir que hem d’estudiar molt i, si pot ser, fer fills. Servidor fa uns quants mesos que em rebolco cada dia per bancals de parèmies, i de tant fressar-les, una cosa o altra queda. Aprenc sobretot les frases fetes que retrobo. Cridar els Josepets ‘marejar-se’ és una manera de dir que trobo en Amades, reapareix en El parlar de Cerdanya i repesco a Trons a Remolar, de Joan Puig Malet. Fer el Simon de l’oncle ‘fer l’orni’ és una frase feta que em brinda Amades i que treu el nas de nou en El parlar del Pallars, de Pep Coll. Tot això es repassa, es paeix a poc a poc, i un dia t’ho trobes als llavis. I, amb sort, algú altre s’ho fa seu.

Però la manera millor de recuperar parèmies és sembrar-les en els fills –allò que deia la Míriam. Qui és fill d’ase, quan manco s’ho pensa, brama, diuen a Mallorca. Doncs això. Si voleu revifar parèmies, feu fills. I si feu fills, aprofiteu-ho per revivar maneres de dir que altrament perdrem. El full de ruta passa per la naturalitat (–Ai! –Cebes amb tall), pel plaer (Qui canta a taula i balla en el llit, no té el seny complit), per l’alegria (Sembla que t’hagis vist el cul!), pels jocs de llengua (Els uns patim, els altres patam, però tots petem) i per les facècies rimades (Ara vegeu quin desastre: una puça ha mort un sastre!). La llengua s’ho val.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Paremiologia i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Paremiologia per a infants

  1. Pere ha dit:

    Hi ha una expressió que no he trobat a cap diccionari: “A mània” o “Estar-se a mània”. Que vol dir estar-se amb els braços plegats, tranquil, sense moure un dit, fotent el mandra. A casa ens ho deien, per exemple, quan ens volien retreure la nostra falta d’esma a l’hora d’ajudar a fer feina: “Jo treballant i ells a mània, mirant-s’ho”. Era una expressió ben viva, tant a casa com casa dels veïns, etc…
    També m’agradaria saber com seria en català “Irse de rositas”. A mi em deien: “De tot te’n surts amb la vianda al plat”. No sé si seria un equivalent.

  2. jcalsapeu ha dit:

    Caram, Pere: em poses deures! Em poses uns exercicis que no sé resoldre. “A mània”… ni idea, és la primera vegada que ho sento i no ho trobo a cap repertori. Per mi és un misteri, com l’equivalent mallorquí “estar mans fentes” (‘de mans plegades, sense fer res’), perquè no sé què vol dir “fentes”.

    Pel que fa a “irse de rositas”… penso que no passa res si no trobem equivalències exactes (moltes parèmies no tenen traducció): ens hem de conformar amb les aproximacions. I la frase que aportes em sembla una molt bona aproximació. En un català poc idiomàtic diem “com aquell qui res” o “tan panxo”, i en un català més saborós se m’acut de dir que “amb les excuses del Pau el Pere s’escalfa”, que “el dimoni li fa llum”, o que el quídam “estimba el matxo i carrega el mort al traginer”. Però la millor aproximació és la que proposes tu (que desconeixia i me l’apunto). No sóc capaç de superar-te.

    Gràcies!

    • Pere ha dit:

      Moltes gràcies. Sóc de Sabadell i potser “A mània” és un localisme, com és ara “petador”: fuet, secallona, llangonissa…. O també “estrep”: pega dolça. Ho desconec. Però t’asseguro que l’havia sentit molt en la meva infantesa i ara, de tant en tant, també. M’agrada molt el teu blog. Demostres una riquesa de vocabulari i una manera d’escriure excepcionals. El teu blog i el d’un altre anomenat “Escafarlata”, de l’escriptor Adrià Pujol Cruells són excepcionals. El vostre virtuosisme és per estar-ne orgullós. I de retop feu que n’estiguem nosaltres del nostre idioma.

  3. Escocell ha dit:

    A casa sempre es deia “qui canta a la taula i es pixa a llit es que no te el seny massa eixerit” enlloc de “Qui canta a taula i balla en el llit, no té el seny complit”. Salut!

  4. Joan Calsapeu ha dit:

    Escocell (o Garangola), és que n’hi ha unes quantes variants; també es diu amb “balla”, amb “xiula”, i amb “l’enteniment”. O sia, així:

    a) Qui canta a taula i balla al llit, no té el seny complit (o eixerit).
    b) Qui canta a taula i xiula al llit, no té el seny complit (o eixerit).
    c) Qui canta a taula i pixa (o balla, o xiula) al llit, no té l’enteniment complit (o eixerit).

    (Una parèmia que, per cert, fa molta gràcia a la priora de casa i s’agrada de repetir-la; la qual cosa vol dir que ja l’ha incorporada. Missió acomplerta!)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s