Partit Popular: el mal en estat pur

ImageQue Espanya és un estat fallit (i una nació fracassada) ho sap tothom. Els senyals que ho palesen són de tota mena (econòmics, sociològics, culturals, etc.), però l’indicador més vistent és polític, i no és altre que la dreta. No hi ha cap estat d’Europa que, de la Segona Guerra Mundial ençà, hagi congriat una dreta tan salvatge i danyosa, àvola i xereca, mal entranyada, execrable, com el Regne d’Espanya. La dreta espanyola, el PP, és una de les pitjors xacres del continent. Perquè és l’estricta continuació del franquisme, el mal en estat pur.

Quan el PP va obligar quasi totes les petites caixes d’estalvis a fusionar-se, ho va fer per crear bancs sistèmics, o sia, que si anaven mal dades –i bé sabien que hi anirien–, no es podrien deixar caure i els hauríem de rescatar nosaltres. Així blindaven els beneficis dels seus amics, els salvaven de la crema, forçaven la gent humil a pagar la factura i de retop destruïen el teixit financer català. Maldat. Quan el PP brama que li importa un rave el sofriment dels pobres, i els desempara, això és maldat de la negra. Quan força els desnonats a pagar l’habitatge d’on han estat foragitats, quan els aboca a la desesperació i a voltes al suïcidi, és iniquitat, això.

Quan el senyor Millo diu que el seu partit només dialogarà amb el Govern de Catalunya si aquest es desdiu de la independència, tal cosa és maldat, perquè exigeixen als altres que deixin de ser qui són, que deixin de pensar com pensen, i que ignorin el mandat de les urnes, per complaure’ls a ells. Quan el PP balear expulsa el català de l’administració i castellanitza els topònims, això és malícia. Quan el PP valencià es nega a complir les sentències que l’obliguen a garantir el català a l’escola (a Picassent i Xirivella, per exemple), mostra la voluntat d’exterminar la llengua catalana. Odi roent i maldat en estat pur.

Una societat que genera una dreta així està condemnada a devorar-se a si mateixa: a fer sang, a omplir les cunetes de cadàvers. Un estat en mans d’aquesta dreta és una arma d’autodestrucció massiva. ¿No ho veuen, això, els espanyols?

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Maldat i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Partit Popular: el mal en estat pur

  1. anna ha dit:

    Ondia Joan ….quanta raó. Hi ha molta malla llet, però nosaltres continuarem la lluita!!

  2. Cesc ha dit:

    No crec que hi vegin maldat. Segons ells, els dolents som nosaltres, que volem desmembrar un estat que ha existit des de sempre. Què hi farem! Tenim punts de vista incompatibles. No ens avindrem mai.

  3. Sarrianenc ha dit:

    Benvolgut,
    No puc estar més d’acord amb tu. A més dir que són aquests i els mariachis (GodóGroup i unionistes) els que volen que s’elaborin uns pressupostos complint el 0,7 del dèficit i per tant fer saltar pels aires l’Acord de Governabilitat firmat per CiU i ERC. Són el mal i no se n’amaguen. Van a cara descoberta, constitució en mà.

    Sarrianenc

  4. Clidice ha dit:

    bé, et diria que a Itàlia també van prou ben servits, però cal doldre’ns del nostre ull de poll i ja és ben cert això que dius. El cas és: sabrem resistir l’embranzida?

  5. jcalsapeu ha dit:

    Clídice, a Itàlia van ben servits, però la dreta d’allà no té una obsessió antisiciliana, o antisarda, per dir dos casos. La xenofòbia italiana és clàssica: va contra els que són de fora, llesquen la misèria i tenen la pell fosca. La xenofòbia espanyola, en canvi, l’emprèn contra els catalans.

    (Sí, estic convençut que no només resistirem, sinó que guanyarem, i bé. Els nostres polítcs poden semblar, o ser, malaptes, però ells… ells és que estan fora de la història, són ninots enfangats que no inspiren respecte, ni tenen cap autoritat, ni se’ls creu ningú. Estan “out”.)

    Una abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s