Abdicar

Image

(Imatge cisada arterosament a sospirsdellum.blogspot.com.)

Demostrar és mortificant. Competir és enfadós. Adelerar-se és mal senyal. Necessitar és una desgràcia. Voler viure massa no és sinó desviure’s. La clau –ho deia Pessoa– és abdicar. Abdicar la vanitat de ser, abdicar la pruïja de tenir, abdicar la bogeria de fer. Abdicar els altres, desistir la sociabilitat. Existir poc, a pleret, sabent que el món sencer ens ignora i que està bé així. Gronxar-se en unes poques coses i en unes poques persones. Picar la complexitat amb la mà del morter i fer-ne víscera, o liquen. Conquerir la simplicitat i la lentitud, fer saó. Esdevenir, si pot ser, eremita digital. Retrobar la sensualitat del temps. Complaure’s en la gimnàstica ancestral de l’extinció. Aprendre a no ser. Abdicar.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Pessoa i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Abdicar

  1. Lior ha dit:

    Diria que és un bon apunt Pasqual, sense ànim d’ofendre cap esperit no creient.
    I quin ensurt! Deixa’m dir-ho; Em pensaba que no haguéssis abdicat, diguem, nacionalment…
    Estic pensant si penjo un “llibre” -format pdf-, tria de seixanta poemes que he fet per una tieta que n’ha fet seixanta. T’ho comento perquè ets el prota de la contraportada amb la foto de l’apunt “neu” del meu blog. No voldria que se’m tirés la tropa editorial al damunt…

  2. jcalsapeu ha dit:

    Lior, ara que ho dius, sí que m’ha sortit Pasqual, l’apunt. Deu ser vianda del temps, això… ¿I què dius, ara? Jo, ¿prota de la contraportada? La foto que acompanya “Snow, snow” és maquíssima: l’estelada enmig del redol nevat, i nevant amb ganes, és impressionant. Moltes gràcies! -deixa’m bé, si pot ser: no em treguis gaires defectes.

    Una abraçada.

    • Lior ha dit:

      Ja he penjat la teva coberta posterior en un nou apunt.
      Ostres, això de publicar-te la coberta posterior pot induïr a errors; Senyora de Calsapeu, no malpenseu, la relació entre el vostre home i jo és estrictament intel·lectual. :-)))

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s