La barra de Juan José López-Burniol

ImageNo és habitual que un unionista comparegui en un mitjà per argumentar la seva opció. Estem tan avesats a les amenaces i als insults que, quan un intenta raonar per què ens convé, als catalans, romandre a Espanya, cal escoltar-lo amb respecte i atenció. És el que ahir vaig fer amb Juan José López-Burniol; Jaume Barberà l’entrevistava a Singulars i no m’ho vaig voler perdre.

Potser convé recordar que López-Burniol, a més de notari (que deu ser, amb els registradors de la propietat, l’ofici més conservador del món), és membre del consell d’administració de la Caixa. Ho dic perquè les idees no pengen del cel, ja em perdonarà Plató. Bé, som-hi.

El notari d’Alcanar, més que envestir contra el sobiranisme, es va dedicar a tirar aigua al vi, va explotar la vena paralitzadora que té el matís quan se n’abusa. Deia, verbigràcia, que la Catalunya-Estat pot perdre inversió estrangera (allò de la multinacional que agafa por i marxa). No deia, però, que la Catalunya-Estat tindrà eines (que ara no té) per atreure inversió estrangera: per exemple, la capacitat de rebaixar un 20% l’impost de societats (les gràcies, al Centre Català de Negocis). La tònica era aquesta: dir com es pot enfangar la Catalunya independent, obviant però les misèries que patim ara, que són pitjors, les toquem amb les mans i no podem fer-hi res.

López-Burniol també posava en dubte el previsible creixement econòmic de Catalunya l’endemà de la independència, i en canvi anunciava un llarg sofriment… sense aportar cap dada que el presagiés. Mau. Aviam. Ja sabem que el redreçament econòmic català no serà automàtic: no creixerem per la nostra cara maca. Ja ho sabem, que no n’hi ha prou de treure’ns el dogal que ens escanya: caldrà prendre decisions correctes. I potser ens equivocarem. Però hi ha una gran diferència entre equivocar-se contra Catalunya i equivocar-se a favor de Catalunya (que és el que farem nosaltres en el pitjor dels casos). Tant si són naps com si són cols, amb la independència hi guanyarem.

Ara bé, el notari va anar més enllà i va tenir la barra de parlar d’una “generació sacrificada” que anirà cul rossec durant molts anys. Fam, suor i llàgrimes. Com si les empreses catalanes fossin mions amorrats a la mamella d’Espanya –tots sabem que és al revés– que no es poden valdre sense la mama. L’observació és més que injusta: és insultant. Entre altres coses, perquè la “generació sacrificada” de marres som nosaltres: és el 50% de joves a l’atur, són els milions de desocupats, són els catalans que emigren perquè aquí no hi ha feina ni traces d’haver-n’hi, són els qui perden la casa i els que remenen contenidors. El sacrifici és ara i aquí, el matancer és Espanya, i els estiracordetes són les empreses que viuen del BOE i similars. Com la Caixa.

Però es veu que això no li importa, al senyor López-Burniol. “Jo he nascut espanyol i moriré espanyol”, sentencià. Per això votarà no. Contra el interessos materials dels catalans, contra l’ètica, contra tota idea de justícia, no. Per Espanya. Contra Catalunya.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Independència i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a La barra de Juan José López-Burniol

  1. Escocell ha dit:

    A aquests que viuen bé no els cal cap canvi. Això ho entenc, encara que no és el meu cas. El típic temor al canvi, agreujat, suposo, per l’edat. Uns hi veiem una oportunitat de millora per a la nostra cimunitat i d’altres un perill per a la seva comoditat. Ara, opinar sense argumentar però ho trobo lamentable i decebedor.

  2. Pere ha dit:

    A mi se m’en refot el que digui el Sr. López-Burniol. I val a dir que aquest senyor m’agrada escoltar-lo. Parla molt bé, és culte, ben pentinat, és polit en les formes i intenta argumentar. Però tant me fa el que diguin. Jo sóc nascut l’any 1958 i n’he vist (i n’he passat) de tots colors. I ja puc dir que sóc d’una generació perjudicada per Espanya. I quina generació de catalans d’arrel subalterna (obrers i treballadors) no ho és, de perjudicada per la gran cabronada que ja dura massa? I és més, també sóc perjudicat pels còmplices catalans amb Espanya que hi han llevat benefici. Però a mi m’han perjudicat. I això, avui 14 d’abril del 2013 ho sé del cert. I no em cal saber-ne res més.

  3. miquel ha dit:

    El que vaig trobar més curiós és que en Barberà el portés al seu programa, si més no perquè el discurs de López Burniol no em va semblar especialment singular; amb variacions diverses i potser amb menys ´”educació” ja fa temps que el sentim.

  4. OLIVA ha dit:

    LO DEL PULIT SRO.LOPEZ BURNIOL, NO ES BARRA, ES POR¡¡¡¡¡ AMB LA LLEI DEL SOL DEL SRO.AZNAR…QUINA GLORIA PER ELS NOTARIS¡¡¡¡¡¡

  5. jcalsapeu ha dit:

    El pensament nacional de López-Burniol es resumeix en aquests tres principis:
    a) Com que sóc espanyol, m’oposo (per natura, per essència) a la llibertat de Catalunya.
    b) El BOE representa l’interès general.
    c) Davant la injustícia, resignació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s