Tant és en Pere com en Berenguera

Diuen a cal PSC que el govern espanyol fa ben fet de portar al Tribunal Constitucional la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya, perquè faci el que li ve de mena i digui un mot d’ordre. Que ells farien igual. I que si els parlamentaris catalans haguessin votat la seva moció i no la daixonses, ara ja estaríem negociant a Madrid la data de la consulta. Ho va dir Maurici Lucena, que és un barret de rialles i li fa la pols a en Carnestoltes.

Fa molts anys que el PP i el PSOE fan ali, que amb els collons d’uns poden penjar els altres i que els testos s’assemblen a les olles, sobretot per sota. Però una tal comunitat d’actituds, maneres i costums no deixarà mai de meravellar-me. Com que calcen el mateix peu, només tenen ulls per al corredor central (tots dos són devots de l’alta muntanya). Com que mamen la mateixa llet, el rot que fan és u. I com que són si t’embrutes t’emmascaro, tots es deleixen d’abordar-nos la guàrdia civil (mireu en Leguina o la Trujillo: quan parlen de Catalunya són fets i pastats com l’Aznar i en Vidal-Quadras).

Com que l’ase du picarol, la somera també en vol, que diuen, i ells amb ells asseguren diners europeus a rajadoll per a Extremadura i Andalusia, no fos cas que algú s’hi rompés l’esquena. I com que són de la mateixa estofa i mengen al mateix plat, a nosaltres van i ens llesquen i ens pelen els ossos perquè aquí tenim el costum de pencar i ells volen anar tips… I ai de tu que piulis!

Ells són del mateix patró i surten d’un sol motlle, i per això es donen la mà en els consells d’administració de les empreses públiques que privatitzen per donar-se gust. Això sí, el posat el fan diferent: els de la gavina tenen uns aires com l’ocell de sant Lluc, i els de la rosa volen semblar el gos de sant Roc, però l’un fa per l’altre, tots s’afarten de carn crua i si poden mengen olla de cabró i fan pets pudents. Perquè tant és en Pere com en Berenguera, quan dos són parions.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme espanyol, Paremiologia i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Tant és en Pere com en Berenguera

  1. Clidice ha dit:

    doncs … sí. ja fem tard en fotre el camp 😦

  2. jcalsapeu ha dit:

    Ara que el PSC ha trobat la parella de ball que anhelava, que ballin. I nosaltres toquem el dos, que el tres ja és fora!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s