El mirall mallorquí

Fem memòria. Unió Mallorquina era una cova de lladres, bona part dels quals van ser imputats, processats i condemnats (amb la senyora Munar al capdavant), i el partit va ser forçat a desfer-se (forçat per la pressió mediàtica, no pas per cap sentència). I tots ho vam trobar bé. Però.

Prèviament i simultània, l’altra cova de lladres de la Balear major (o sia el PP) anava robant a mans plenes. Cosa que perpetrava d’antany. La rapinya ja surava en el plàcid regnat de Gabriel Cañellas (recordeu el cas Calvià, que era una martingala per al finançament il·legal del partit de la gavina, i el túnel de Sóller, l’esguerro foradat més car d’Europa). El botí s’aturonà en mans de Jaume Matas, que amb els diners robats es va comprar un casalici al centre de Palma. Després vingué l’esperpent del velòdrom de Palma (dit Palma Arena), on s’enfangà un bon tros de cúpula pepera. I aquí llot i allà femta, i tornem-hi, que la pudor és l’ànima dels culs. Tot allò també anà als jutjats, i hi hagué imputats i processats, i condemnats i tot, per bé que no s’ha vist ningú passant pena. Però la cavorca, el partit, no es va pas desfer, ni la seu li va ser embargada. I això que els populars l’havien feta més grossa.

Doncs això. Si la distància que hi havia entre UM i el PP és la que hi ha entre una merda i una merderada, ¿com és que els de la Munar es van haver de fondre i els de Cañellas-Matas-Bauzà no? Molt fàcil: perquè aquells eren suspectes de catalanisme i aquests són espanyols como Dios manda. Qui fa l’escudella tria les postres, ja se sap. ¿Oi que així s’entén una mica millor el que està passant?

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Corrupció i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El mirall mallorquí

  1. totvedudol ha dit:

    Veig que estàs molt al corrent de la política mallorquina.
    Tens raó que UM va ser una bona merda i el PP és encara una bona merderada. Dos partits que han institucionalitzat la corrupció, però la xarxa del PP arriba massa amunt com per poder caure com UM.
    UM intenta reeixir, primer com a CxI i ara com El Pi. En canvi, al PP no li cal. És un partit que mai trenca amb el passat, sinó que el substitueix. Els hereus milloren els progenitors. Bauzà superarà Matas, com Matas va superar Cañellas? Encara hem d’esperar un poc més, però la cosa promet…

  2. Joan Calsapeu ha dit:

    L’amo del ball fa anar tothom en dansa i posa la música que vol, i es caga en el bací si li abelleix. Però tot cansa, i arriba un dia que fins als balladors més bregats se’ls omple la mesura.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s