L’ofensiva contra Catalunya

ImageNovembre de 1938. Guanyada la batalla de l’Ebre, a Franco se li presenten tres opcions: atacar Madrid, València o Catalunya. Tria la darrera opció, bàsicament per dues raons. Primera: l’exèrcit republicà ha sofert enormes pèrdues materials al sud de Catalunya, i si actua amb rapidesa pot aprofitar la sobtada debilitat de l’enemic, sense donar-li temps per adquirir material nou, i esclafar-lo. Segona: si envesteix en els altres fronts, hi ha el perill que Catalunya es declari independent, i que el nou estat sigui reconegut, i auxiliat, per França i Gran Bretanya.

No m’ho invento. Dos historiadors franquistes, Jesús Salas Larrazábal i José Manuel Martínez Balde, consignaren el pes real d’aquesta inquietud franquista, mai no explicitada pels sublevats. I Josep Benet se’n féu ressò. I és que ells sempre han tingut in mente la possible independència de Catalunya, i sempre, sempre, han maquinat per impedir-la, per fer-la fins i tot inconcebible. El 1978, tot redactant la Constitució, també hi pensaven –i els nostres polítics, en l’entretant, al cel de les oques…

I ara que no només l’hem concebuda, sinó que estem determinats a guanyar-la, ells reprenen l’ofensiva per terra, mar i aire (com a la fi del 1938), només que ja no poden disparar fusells i canons. Així que ens disparen amb tota la resta i miren d’escanyar-nos econòmicament (espoliació, sostre de dèficit) i envair-nos políticament (via recursos al Tribunal Constitucional). Però no se’n sortiran. Perquè són la riota d’Europa i avui no hi ha alemanys ni italians que els facin esqueneta. Ara són ells que cauen, i bon vent. Bye bye, Espanya.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Història i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a L’ofensiva contra Catalunya

  1. OLIVA ha dit:

    RES UNEIX TAN ELS ESPANYOLS COM CATALUNYA, I ARA QUAN AQUESTA COLLA DE PATRIOTES, ES VEUEN AMB LA MERDA AL COLL ,TORNARAN A EXIBIR EL ETERN ESPANTALL. JO CREC QUE JA ES HORA D’ENDRESAR “EL PARLEMNA”…I ANAR PER FEINA.

  2. Joan Calsapeu ha dit:

    És cert: res no cohesiona tant els espanyols com la catalanofòbia. Quan nosaltres no hi siguem -cosa que s’escaurà molt aviat-, hauran de buscar alguna mena de ciment que faci de contrapès dels seus instints caïnites. Si no el troben, el seu estat no serà viable i se n’anirà en orri. Que es calcin.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s