RIP PSC

Publicat el 23 gener 2013 per jcalsapeu

Si digués que em fa pena, mentiria. Si ara fes de ploranera, se’m veuria el llautó. Més val que digui la veritat: l’extinció d’un partit inútil és una bona notícia; perquè en política, si no ets útil a algú, no hi has de ser. El PSC ja no era útil per a Foment, que ja té el PP per guardar-li les espatlles. Tampoc és útil per als sindicats, que se n’allunyen com d’una paret que cau perquè el poc prestigi que els resta no se’n vagi al cel. Tampoc ho és per al jacobinisme espanyol, que s’estima més posar els ous en el cistell de Ciudadanos. I tampoc per al catalanisme, esclar, del qual ha abjurat perquè no té res per oferir-li i a més l’ha perdut de vista. El PSC no és útil a ningú, salvant els gats de vint ungles que s’han untat a l’ombra de la formació. Fóra hipòcrita lamentar la defunció d’un partit així. Tot i que les agonies fan angúnia, els suïcidis escarrufen, i una fi tan trista desmereix la tradició d’un partit que un dia va ser demòcrata, progressista i catalanista.

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme espanyol i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a RIP PSC

  1. Cesc ha dit:
    23 gener 2013 a les 21:09

    No crec pas que el PSC desaparegui absolutament, bé que la seva baixada a l’infern m’alegri. No em fa gens de pena, tampoc. I no és pas l’únic partit que fa pena per la seva manera d’actuar. La CUP -de la qual ja vaig predir que podia ésser contradictòria (fins i tot, traïdora, sense voler-ho)- ha fet un paper ben galdós aquest cop. Em faria vergonya d’haver-los votat.

    Respon
  2. Joan Calsapeu ha dit:
    23 gener 2013 a les 21:32

    Cesc, demano respecte. Una altra vegada -i en van… En primer lloc, la CUP no ha donat tres sís a la declaració de sobirania perquè CiU i ERC no han volgut. No costava pas tant dir “Països Catalans” en el preàmbul, o posar “europeisme” en lloc d’Unió Europea. CiU i ERC no han acceptat ni una -cap ni una!- de les esmenes de la CUP. No ha sigut l’esquerra independentista la que ha fet una exhibició de rigiditat: han sigut els altres. En segon lloc, els qui hem votat la CUP no ho hem fet perquè subscriguin acríticament tot el que dicten els “grans”. Si haguéssim desitjat això, no hauríem votat CUP, sinó altra cosa. ¿Oi que l’adhesió d’ICV-EUiA té un preu? Doncs la de la CUP també. Un respecte, doncs, que la declaració passa la mar de bé amb les abstencions d’en David Fernández i en Quim Arrufat.

    Respon
  3. romanidemata ha dit:
    23 gener 2013 a les 21:47

    l’he tuitejat !
    salut

    Respon
  4. Cesc ha dit:
    24 gener 2013 a les 9:38

    D’acord, potser n’he fet un gra massa. No he tingut prou respecte perquè em rebentava de veure com la CUP havia actuat i he escrit en calent. Potser tens raó quan dius que els votants de la CUP volen alguna cosa més que el que els partits grans (CiU i ERC) dicten. He vist, però, algunes persones afins a la CUP a qui no ha agradat aquesta manera de fer. Quants deuen ésser? No ho sé.

    I una altra cosa. Esmentar els Països Catalans (terme que em repugna, em recorda el pitjor dels imperialismes) a la Declaració de sobirania de Catalunya no ho trobo adequat, perquè majoritàriament els ciutadans dels altres territoris no hi estan d’acord ni en volen saber res. S’ha fet la Declaració de sobirania de “Catalunya”, no pas dels “Països Catalans”, perquè qui l’ha aprovada és el Parlament de “Catalunya” -no podem pas decidir pels altres; ells bé deuen tenir veu i vot, no?. A més, la major part del poble català vol un referèndum sobre l’autodeterminació de “Catalunya”, no pas d’una altra entitat. Però bé, ja sé que fer entendre això a segons qui és com clavar el clau per la cabota, de la mateixa faisó que fer entendre al PP, al PSC i a Ciudadanos que el dret a l’autodeterminació és un dret universal, absolutament legítim i democràtic és impossible.

    P.S.: A propòsit, segons un sondatge recent d’El Periódico, la CUP obtindria 6 escons. Congratulacions!

    Respon
  5. Joan Calsapeu ha dit:
    24 gener 2013 a les 14:15

    Cesc, a mi també em passa: de vegades parlo o escric en calent i després, en fred, m’adono que no he estat just, i em sap greu. Som de terra i terrejam.

    Quan parles dels Països Catalans, però, entenc que ho fas en fred, i per això em sobta la teva vehemència: “em recorda el pitjor dels imperialismes”. Bufa! Ho trobo injust. Perquè els Països Catalans hi són: són una realitat històrica, social, cultural i lingüística viva. No sé si el nom que li posem és el millor: sé que tots els altres noms que s’han proposat són pitjors. I els Països Catalans, a més, són una nació: la meva nació. Ho sé, ho noto, perquè quan baixo a Vinaròs, a Bétera, a Alcoi, a Algemesí, a Carcaixent, a Sueca, hi trobo gent que parla, pensa i sent com jo: i sento, pregonament, que sóc a casa. ¿Que no són majoria? Tampoc ho som nosaltres a Badalona, a Santa Coloma de Gramenet o a l’Hospitalet: i és ca nostra. Quan visito Manacor, em sento més a ca meva que no quan visito alguns barris de Mataró, la ciutat on visc. Són coses que passen.

    La nació catalana s’assenta en el territori on els catalans hem viscut la nostra experiència històrica: des del segle X a Girona, Vic i Barcelona; des del segle XII a Lleida i a Tortosa; des del segle XIII a Mallorca i València. La nació catalana, l’única que tinc; de la qual, el Principat de Catalunya és un bocí (com Kosovo és un bocí de la nació albanesa). No, no costava tant posar Països Catalans; entre altres coses perquè una nació que s’autoredueix a ella mateixa està convidant els altres a malavejar per reduir-la encara més.

    Gràcies, Cesc, per fer parada i escriptura per aquí. Una abraçada.

    Respon
  6. Clidice ha dit:
    25 gener 2013 a les 12:49

    Doncs mira que solc estar d’acord amb tu, però el raonament d’en Cesc respecte als Països Catalans és més de la meva corda. Els PPCC són un ens històric, però no són un ens de present i incloure’ls en aquesta contesa, segurament, hagués dut més animadversió per part dels “altres” països, que, no ho oblidem, voten PP la majoria, i expoten la imatge d’un Principat colonitzador. Els somnis, els amors, poden topar amb la realitat més crua i si hem d’esperar que els nostres germans despertin de la letàrgia per a ser independents, no ho serem ni ara ni mai.

    Respecte al PSOE(c), totalment a l’hora.

    Respon
  7. Joan Calsapeu ha dit:
    25 gener 2013 a les 18:01

    Clídice, jo no dic que haguem d’esperar ningú. És clar que no els hem d’esperar, els mallorquins, els valencians i els altres: hem de proclamar la independència del Principat, com abans millor. El que dic és que no és just foragitar del discurs la resta de la nació: perquè dir-la, tenir-la present, facilita la presa de consciència que farà possible l’emancipació futura d’aquests “altres catalans”.

    ¿Respecte pel PSOE(c)? El respecte no es dóna per defecte: cal ser-ne mereixedor, cal guanyar-se’l. I el PSOE(c) no ha fet els deures mínims per arribar a l’aprovat; al contrari, ha fet tot el que era faedor per perdre’l.

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

Gravatar
WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. ( Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. ( Log Out /  Canvia )

Cancel·la

S'està connectant a %s