PSC paremiològic

No sé de què s’exclamen, aquests que ara fan tiretes de la pell del PSC. Els socialistes espanyols de Catalunya no fan sinó el seu fet, que no és altre que aplanar la catalana terra perquè els de Madrid hi senyoregin. ¿Què voleu?, els bacallans bacallanegen i el PSC espanyoleja, ves. El paper que han fet amb això de la declaració és l’habitual quan es tracta dels drets nacionals de Catalunya, o sia dir no, no i no a la llibertat catalana i , i a l’autoritat espanyola. Però com que tal cosa és un pèl decretdenovaplàntica, fan el Sardà i miren de rebentar l’invent de dins estant (envestint per fora ja hi ha el PP i C’s).

Aquí els teniu, corcons i amoïnosos, esguerrant el marro i donant destret. No hi ha com generar expectatives i tot seguit esqueixar la grua, fer l’arquet a Convergència i la llesca a l’Herrera i la murga a en Junqueras (i la figa a la CUP). Si es drecen espelmes, ells surten amb un ciri trencat. Si el cuinat sap a sobirà, tiren terra a l’escudella. Si el carro encara no va pel pedregar, posen bastons a les rodes. Si Duran ensenya el cul, tiren romerets. Si tots clamen democràcia, ells invoquen el dogal.

I és que la gent vol viure en pau i ells es fan els ofesos i ens posen la Constitució al pit, i no se saben treure de la boca el mot legalitat (una, grossa i espanyola, esclar), talment l’haguessin après en dijous. I s’ha de tenir el fetge gros per aguantar-los en un convit sobiranista sobre el dret a decidir, perquè fan la santíssima i donen mal temps, són carregosos i fan feix; la qüestió és fer la punyeta, aviam si fent la plepa venceran per cansament. Però no venceran, perquè els engegarem a filar estopa i asseguts al Parlament, ¿sabeu què?, educadament els convidarem a posar-se tranquils i fer-se retratar.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme espanyol i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a PSC paremiològic

  1. Sergi ha dit:

    Em penso que ningú ha entès la postura del PSC i té més substància de la que aparenta. El PSC diu que no li agrada la consulta perquè serà il·legal (segons diuen, l’únic que no els agrada de la consulta és això) i, és clar, els polítics no són qui per canviar les lleis que no els agraden. Bé, de fet sí que es dediquen a fer lleis noves, en teoria. Així que el que deu voler dir el PSC és que no volen lleis noves i, per tant, la feina dels polítics està de més. Per tant, el que proposa el PSC és jubilar tots els polítics.

  2. jcalsapeu ha dit:

    ¿Vols dir, Sergi, que ningú no ho ha entès? Jo caço coses, que confirmen les idees prèvies que tinc sobre el PSC. Esmena’m si m’equivoco. La postura: genuflexió davant el PSOE. La substància: Espanya. I hi ha una altra cosa que tampoc els agrada, de la consulta: que fer-la és una decisió sobirana, que el poble català es proclama sobirà, ço és, que no se subjecta a cap altra instància que no sigui la voluntat democràtica dels catalans. Això és inacceptable per al PSC, simplement perquè és un partit espanyol… que ha perdut l’oremus i la carta de navegar, això sí. Els principis i la decència fa molt de temps que els va perdre.

  3. OLIVA ha dit:

    QUE NO ELS AGRADA?……SERA QUE SENSA CATALUNYA, VOTAN A ESPANYA,EL PSOE.NO TORNARA MAI A LA MONCLOA?

  4. Pere ha dit:

    Sensacional ! Jo tenia entès que el PSC va fer un sacrifici quan va pactar amb el PSOE l’any 1977. Bàsicament, per frenar el neolerrouxisme. Però d’això en fa molts anys. I jo pegunto, quina pedagogia del catalanisme (de la catalanitat) han dut a terme durant totes aquestes dècades, els socialistes? Què s’ha fet (o no s’ha fet) perquè ara els que encara els voten (i els que voten ciutadans i el PP) no s’avinguin a un senzill, democràtic i innocent referèndum? O més aviat han seguit tirant de la rifeta de la bossa de vots retroalimentada per la nostàlgia del “pueblo”.

  5. jcalsapeu ha dit:

    Jo també ho tinc entès així: l’objectiu (noble, positiu, sens dubte) era frenar el lerrouxisme. I es va aconseguir. Però els temps canvien, les tensions nacionals s’aguditzen, el mapa polític català es polaritza i el lerrouxisme treu el nas de la mà de C’s, i creix molt. La raó que va moure el PSC a subsumir-se dins el PSOE ha caducat. Ara, la mica d’ànima catalanista del PSC ja no té cap raó per callar, ni per aguantar la prepotència del PSOE. L’invent peta, ara, ja. Ja tocava.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s