¿I si engabiàvem la senyora Trujillo?

Image

(L’exministra M. Antonia Trujillo amb un seu company de partit.)

Es veu que els exministres espanyols tenen una florida tendència a descordar-se, a vessar tal com ragen, sense mirar prim. Se’ls ha d’entendre: tants anys  mossegant-se els llavis!… Una que ha sortit ara a tocar el bombo ha sigut M. Antonia Trujillo, que va ser ministra d’Habitatge en un dels governs de Zapatero. La senyora s’ha despenjat amb un tuit que és del tenor següent: “Si tuvieras que elegir entre cárcel o renunciar al independentismo, ¿qué elegirías? Ya sé que esta decisión no se puede plantear, pero…”.

A la prestigiosa ministra (que tan coratjosament va combatre la bombolla immobiliària) li he de respondre amb una pregunta: si la decisió no es pot plantejar, ¿per què la planteja? I també amb una resposta: la presó mil vegades, senyora Trujillo; la presó abans que renunciar a la llibertat del meu poble i a la meva dignitat com a persona. Però també li diré que el dilema que planteja conté un error de concepte, com si diguéssim.

I és que, un cop proclamada la independència i embastat el nostre estat –perdó per la rima–, tant ens pot fer presoners ella a nosaltres com nosaltres a ella. De fet, és més fàcil engabiar una persona que tot un poble –ells no tenen, ni tindran, prou presons per allotjar-nos a tots; i el que es gastarien en manutenció! En canvi, és bo de fer aprofitar un viatge, o unes vacances, de l’exministra, per emmanillar-la i posar-la a l’ombra; i com que el tractat d’extradició entre Catalunya i Espanya va per llarg…

A més, fotre la il·lustre extremenya a la cangrí té un avantatge considerable: ens pot ser útil de cara a un intercanvi de presoners. Nosaltres els tornem la Trujillo i ells ens tornen en Duran i Lleida.

¿Què dieu? ¿Que no us sembla bona idea? Com sou!

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme espanyol i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a ¿I si engabiàvem la senyora Trujillo?

  1. Escocell ha dit:

    Preferiria tornar-la “sense condicions”…

  2. Clidice ha dit:

    sí, sí, tornem-la, generosament, com som nosaltres, a canvi de res 🙂

  3. Pere ha dit:

    A canvi de tots els Papers de Salamanca. Ves que encara s’ho rumiessin i ens diguessin que ja ens la podem menjar amb patates.

  4. Joan Calsapeu ha dit:

    Em quedo amb la proposta d’en Pere. És bo tenir cartes per canviar, perquè l’endemà de la independència ells es rosegaran els punys (se’ls encetaran, els faran sagnar) i correran a fer una pira amb els papers catalans segrestats a Salamanca.

  5. Alfred ha dit:

    En CaraDuraN, no, si us plau.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s