Catalunya és un subjecte pacient

ImageSi ens hem de refiar d’Unió Democràtica (i els espanyols, magnànimament, s’hi avenen), Catalunya serà un estat dependent d’Espanya. Una aspiració gosada, com hi ha món. Però que no quadra amb la intenció de declarar Catalunya subjecte polític sobirà. ¿Subjecte? Fa tres-cents anys que Catalunya és un objecte (una nosa malmenada, si hem de ser més precisos), i no entra en els plans d’UDC que això canviï substancialment. Em pregunto com ho deuen justificar de cara endins. I trobo una única resposta: Unió Democràtica vol que Catalunya sigui un subjecte pacient (que és el que tenen les oracions passives).  A saber, que el partit de Duran i Lleida aspira a canviar els enunciats següents:

Espanya saqueja Catalunya,

Espanya escanya Catalunya,

Espanya vexa Catalunya i

Espanya destrueix Catalunya,

per aquests altres:

Catalunya és saquejada per Espanya,

Catalunya és escanyada per Espanya,

Catalunya és vexada per Espanya, i

Catalunya és destruïda per Espanya.

Com podeu comprovar, en aquests enunciats Catalunya ja és subjecte, polític sens dubte, sobirà d’aquella manera, però sobretot pacient amb aquella paciència consabuda i antiga, la que fa olor d’encens i eternitat, de resignació cristiana. ¿És això el que volem?

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Unió Democràtica de Catalunya i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Catalunya és un subjecte pacient

  1. OLIVA ha dit:

    CATALUNYA SUBJECTA PACIENT?…SUBJECTA TONTAINA¡¡¡¡ I ELS D’UNIO QUE VAGIN SOLS A LAS URNAS,SI TENEN……..

  2. Joan Calsapeu ha dit:

    El 1714 eren molts. El 1939 també eren molts. A la mort del dictador continuaren sent molts (i llavors, sense necessitat de baionetes, amb mentides i falses promeses, segrestaren la nostra capacitat d’imaginar-nos lliures). I ara… ara ens trobem que mai tan pocs havien tingut tanta capacitat (i tanta determinació) de mantenir Catalunya subjugada. Però ens els traurem de sobre. No ho dubto gens, perquè tinc fe en el meu poble.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s