Rodrigo Rato segons Joan Amades

ImageEn el volum Refranys personals (1935), Joan Amades va incloure aquesta peça immarcescible, que sembla inspirada pel No Gens Honorable Rodrigo Rato: «Sant Camotes era sastre i robava tant i tant, que per més lladre que els altres els sastres el van fer sant». ¿Oi que la parèmia no desdiu gens de l’expresident de Bankia?

De fet, el refrany resumeix molt bé l’esperit de la cleptocràcia espanyola (amb derivacions catalanes, ¿oi, Duran?) que ens aixeca la camisa i ens roba la cartera cada dia. És l’estructura de poder que té, més o menys, aquesta forma: “Jo robo a cabassades i tu legisles a favor de les meves empreses, i si ens enxampen, els amics comuns m’indulten a mi i a tu et col·loquen en una empresa pública privatitzada,  cobrant una morterada.” Ells són el sursum corda i ho tenen ben lligat.

Amades reporta aquesta altra versió del refrany: «Sant Camotes era sastre i quan feia casacons es quedava coll i trinxa, les mànegues i els faldons». També li escau. A nosaltres ens en deu tocar un de rucs… (Però els rucs, de tant fer-los el feix damunt, arriba que tornen guits i tiren coces.)

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Joan Amades, Miserables. Corrupció i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s