Aigües de l’any tirurany

ImageLa medicina ha progressat una cosa de no dir i l’oblit fa pastura dels remeis antics. I com que avui, tot dinant, han sortit a la conversa un parell de les aigües antigues, em plau exhumar records que he rampinyat a persones més sàvies que jo. I és que antany moltes medecines (o similars) eren presentades com a aigües. Vegeu-ne algunes:

L’AIGUA DE CARABAÑA es venia a les farmàcies i servia per fer anar de cos. Carabaña és un municipi, a prop de Madrid, famós encara per la font d’aigües purgants que hi ha en el seu terme, a la mola de Cabeza Gorda.

L’AIGUA DE BRUTÒNICA servia per fer entrar la gana i es donava als nens amb una cullereta; diu que era molt amargant, com empassar-se un rot de dimoni.

L’AIGUA DEL CARME contenia molt d’alcohol i feia retornar les persones que es marejaven; era el vici secret de moltes dones, que se’n servien com a matapenes i s’iniciaven així en el consum d’alcohol.

L’AIGUANAF feia el mateix servei que l’aigua del Carme; era fet de melissa i n’hi havia de simple i de compost; aquest darrer era -és- de molta graduació, s’usava com a aperitiu (i diu que, davant les infidelitats del marit, les dones hi trobaven consol).

L’AIGUA DE LITINES servia per fer gasosa; eren unes pólvores que es dissolien en aigua.

L’AIGUA SEDATIVA es venia a les farmàcies; xopant-hi un drap i aplicant-lo als canells, als turmells i al front, feia baixar la febre. N’hi ha un refrany: L’aigua sedativa, tot mal esquiva.

L’AIGUA GROGA també es venia a les farmàcies i servia per guarir les petites cremades. (Fa tres anys en vaig parlar, aquí, juntament amb L’OLI DE NEU.)

L’AIGUA DE PA I ARRÒS es donava a la canalla quan tenien diarrea. Es posava un crostó de pa dins l’aigua, s’hi tirava un grapat d’arròs i es feia bullir; després ho colaven i feien beure el suc als nens. No sé dir si funcionava.

L’AIGUA TIMOLADA (de timó ‘farigola’) s’aplicava a les ferides obertes i en prevenia la infecció; se servia, a les farmàcies, en ampolles de mig litre.

L’AIGUA DE COP també es venia a les apotecaries; quan un nen es donava un cop, s’aplicava a l’àrea colpida i diu que alleujava el dolor, i curava. D’aquí l’expressió irònica posar aigua de cop a algú, volent dir que en realitat no s’ha fet mal.

L’AIGUA DE BORRATGES (o borraines) tenia els usos medicinals següents. Fent-ne una infusió, servia per tractar afeccions respiratòries i urinàries. Fent-ne una tisana amb saüc i alfàbrega, diu que guaria la grip. I fent-ne cataplasmes per a la pell, curava furóncols i abscessos.

L’AIGUA DE FLORS CORDIALS era un infusió feta amb una mescla de borratja, buglossa, viola i rosa roja, que feia suar. Hi ha un refrany que en parla: Bledes i flors cordials, recepta de malalts.

L’AIGUA BÒRICA, com el seu nom indica, conté àcid bòric; s’usava com a antisèptic, especialment per rentar els ulls.

Si en sabeu cap altra, us estaré agraït si me la feu saber. Que la memòria no es torni aiguapoll.

 

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Aigües de l’any tirurany

  1. Pere ha dit:

    No sé si tindria la categoria de les que has esmentat, però hi havia l’anomenada aigua de la Puda, que era l’aigua de la font del mateix nom que tenia propietats medicinals, però que, a causa dels seu component sulfurós, pudia com el dimoni. Jo havia sentit sovint una cançoneta que s’hi referia i que feia així: Rots, pets, llufes, sípies i gargalls/ Cagarrines de les fines i cagallons de cavall/ Beveu aigua de la Puda, que és molt corrompuda. Bon remei pels geperuts ! Parlo dels anys seixanta, jo ara en tinc 55.
    Bon any nou !

  2. Joan Calsapeu ha dit:

    Pere, i tant si té categoria, l’aigua de la Puda. N’hi havia un balneari, que va tancar als anys cinquanta del segle passat; la burgesia barcelonina de fa cent anys llargs n’era afecta. I la cançoneta és genial. Gràcies i bon any!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s