Cinc acudits per acomiadar l’any Calders/Tísner

O Tísner/Calders, si voleu. Si fem cas del calendari, potser hauríem de dir-ho d’aquesta manera, perquè Tísner era quatre mesos més gran que Calders: aquell va néixer al maig de 1912, i aquest, al setembre del mateix any. Però vaja, no en faré qüestió.

La qüestió és que, passats cent anys, l’obra escrita (i dibuixada!) d’aquest parell d’homenots manté una frescor sorprenent, conserva la vivor de la gran literatura, i la gràcia d’unes veus que ens són tan pròximes com ho foren antany. A aquest parell de murris genials els vull agrair tots els somriures que m’han regalat, les bones estones que m’han fet i em faran passar. Ho faré reproduint cinc dels acudits que publicaren a L’Esquella de la Torratxa els anys de la guerra (els tres primers són de Tísner, i els altres, de Calders; els comentaris són de Lluís Solà i Dachs, autor del recull Dibuixos de guerra. Kalders i Tísner, La Campana, 1991). Jas:

Image

Segons Tísner aquest és, potser, el seu millor acudit. Com que hi havia gana, calia aprofitar les ocasions.

Image

Davant de l’escassedat de molts productes de primera necessitat, l’enginy popular va inventar tota mena de substitutius. Tísner ho va aprofitar per a fer un joc de paraules, al qual és tan afeccionat.

Image

Una bomba va fer blanc en l’edifici del Consolat d’Egipte durant un dels primers bombardeigs que va sofrir Barcelona.

Image

Per tal de justificar una bona part de les malvestats i dels fets vandàlics que es van produir durant els primers mesos de la guerra, els responsables solien acudir a l’excusa dels incontrolats.

Image

“Les armes al front” era un eslògan que s’havia fet popular, i que volia dir que qualsevol persona posseïdora d’algun tipus d’armament l’havia de lliurar, per tal que pogués ser enviat al front de batalla.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Avel·lí Artís-Gener "Tísner", Pere Calders. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s