Fer un bisbe

ImageVigília de Nadal, al matí. Vaig endreçant parèmies i en trobo una que tenia oblidada de fa anys: fer un bisbe (‘dir dues persones simultàniament les mateixes paraules’). La trobo deliciosa.

Vigília de Nadal, al vespre. Sorpresa, el tió ha cagat un llibre per a mi: Dimonis íntims, de Xavier Rubert de Ventós. Més sorpresa encara, el tió ha cagat un llibre per a la Francina: Dimonis íntims, de Xavier Rubert de Ventós, ves per on. Ens hem regalat el mateix llibre alhora, ergo en certa manera hem fet un bisbe.

Vigília de Nadal, a la nit. Li llegeixo a la Joana un dels contes que el tió ha evacuat per a ella: Les fades, de Mercè Rodoreda. I vet aquí que a la pàgina vuit hi diu això: “El Sol i la Lluna, un xic molestats, van exclamar, bo i fent un bisbe: –Dóna’ns el teu consell”.

És la Vida qui ens ensenya les paraules. Però de vegades la Vida es capté com una mestra insistent i cabuda, d’aquelles que t’ensenyen els mots de l’endret i del revés i te’ls fa trobadissos, i un dia són allà, que et fan companyia, i els aprens.

 

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Llengua i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Fer un bisbe

  1. Escocell ha dit:

    Nit de Sant Esteve. Engego una estona el PC. Visito, entre d’altres, les Ucronies. Aprenc una cosa nova. Ja puc anar a dormir. (jo li deia “còpia” a aquest fet”). Bones festes.

  2. el porquet ha dit:

    Apa, doncs jo la tinc ben present i ben viva aquesta expressió dins el meu vocabulari habitual. De fet, cada cop que en faig un o sento que algú en fa un, ho dic ràpidament!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s