Estem immunitzats

El plet entre Catalunya i Espanya és, entre altres coses, una guerra de nervis. El post de comandament dels exèrcits no està tant en el neocòrtex com a l’encèfal. Guanya qui reïx de controlar el sistema propi, no pas qui sotmet el del contrincant. La batalla postDiada la va guanyar Catalunya perquè Espanya va perdre els nervis. La batalla post25N la va guanyar Espanya, perquè va aconseguir neutralitzar el neocòrtex català i transmetre’ns una sensació (hipotalàmica) de derrota.

Dit en pla s’entén millor: qui està abonançat, guanya; qui perd la xaveta o surt de polleguera, perd. El desànim que molts sentíem l’endemà de les eleccions vol dir que no ho havíem fet bé. ¿Què va passar? Dues coses: en primer lloc, no vam entomar les amenaces i els insults amb la serenitat necessària; en segon lloc, vam dedicar molts esforços a retopar els inputs de l’adversari. Dues captinences que, sumades, duen a perdre la iniciativa i també el control del sistema nerviós.

La part positiva del cas és que n’hem après. Havent establert el full de ruta cap a la independència, i actuant ben al marge del que facin o diguin ells, tornem a fer ballar la bala. I, a més, ara sabem que podem fer com si sentíssim ploure. ¿Oi que no en traiem res, de parar orella als insults i a les amenaces? Doncs a fer orelles de marxant, o de cònsol. Cosa que té la virtut de fer-los sortir de fogó, i per tant de fer-los perdedors. ¿Oi que les bravates de Vidal-Quadras i similars ja no ens fan fred ni calor? Ergo anem molt bé. Hem interioritzat el keep calm. Estem immunitzats.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Independència. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s