Setge medieval contra Catalunya

A l’edat mitjana, quan un exèrcit no podia prendre una fortalesa per les armes, l’assetjava per vèncer-la per la fam. Així es conquerien i se subjugaven les ciutats. I és així mateix com Espanya ens vol vèncer i doblegar. No poden usar les armes contra nosaltres, però poden fer –ja ens fan– tota la resta: la guerra psicològica, l’esclafament cultural, l’hostilitat verbal, la invasió competencial, el sabotatge polític i, sobretot sobretot, l’asfíxia econòmica. El setge de la fam.

No és cosa que els vingui de nou: fa molt de temps que ens asfixien econòmicament. Però ara, més. Calcem-nos, que el fons de liquiditat el veurem de lluny, els empleats de la Generalitat aviat deixarem de cobrar les nòmines i milanta proveïdors es pintaran a l’oli els diners que els deuen. Després vindran les arremeses polítiques: inhabilitació del president Mas, intervenció de la Generalitat i suspensió de l’autonomia. Ells són així; i no crec que la Unió Europea hi tingui gaire res a dir. Els catalans estem, i estarem, sols davant el nostre destí.

És clar com l’aigua que amb aquest panorama no arribarem al 2014. Tan clar com que una consulta d’autodeterminació només es pot fer en un context de normalitat democràtica. Ens aboquen, vulgues no vulgues –vull!–, a la Declaració Unilateral d’Independència. El primer semestre del 2013. Keep calm i endavant les atxes.

 

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Independència. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Setge medieval contra Catalunya

  1. el porquet ha dit:

    A mi m’agradaria que es pogués fer un referèndum amb tota normalitat democràtica, com passarà a Escòcia. Malauradament queda clar que la mentalitat de Castella ha estat sempre la de la imposició per la sang i per la força. Potser… potser ens salvarem de que ens enviïn els tancs per allò del què diran, però per la resta passarà exactament com bé dius.

    Dit això, és clar que llavors només ens quedarà el camí del tancament de caixes i la declaració unilateral. Cada cop ho tinc més clar.

    Ara, jo crec que la imatge internacional que donaran és de traca i mocador, i el fet que al mateix moment s’estigui esdevenint el procés escocès encara clamarà més al cel.

    Vindran temps molt durs, però els catalans hem demostrat sobradament, al llarg de la història, una capacitat de resistència formidable.

    Ja poden començar. Estem a punt.

  2. Escocell ha dit:

    Ja podem començar a omplir el rebost amb llaunes (data de caducitat 2015 o més) i anar a recollir llenya pels boscos… Els maies quasi ho encerten… “Amb il·lusió”. Bones festes malgrat tot!

  3. Sergi ha dit:

    Amb aquest horitzó de dificultats a la vista, el president Mas va demanar un suport fort per liderar el procés. El poble català va decidir un “més difícil encara” i val a dir que crec que hem tingut molta sort. Perquè si és inversemblant veure un líder de CiU amb la rauxa suficient per emprendre el camí del dret a decidir, no ho és menys trobar un líder d’ERC prou assenyat com per sacrificar les postures maximalistes pel bé de la causa principal de la nació.

    A les dificultats jo hi afegeixo l’enemic intern. Si es fa el tancament de caixes, molts alcaldes de partits que defensen l’espanyolisme, demanaran la intervenció, per tal se seguir pagant impostos a Espanya, segons la legalitat constitucional. I això passarà en tants àmbits com puguin.

    A més, digues-me malpensat, però sospito que si algun dia es fa la consulta, hi haurà un augment previ del cens electoral, amb tot d’habitants procedents de diferents llocs de la península, que “viuran” durant uns mesos a Catalunya per tal de participar estratègicament a la consulta (ja sigui amb el no o amb l’abstenció, si finalment es decideix que cal un mínim de participació per donar validesa a la consulta)..

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s