Evangèlica

ImageDe vegades ens sorprenem a nosaltres mateixos repetint un gest que hem après en un llibre, i sentim, llavors, una fiblada de comunió universal, la sensació de pertànyer a un lloc on moltes generacions d’ací i d’allà viuen juntes, encara i a pesar de tot.

Ahir em va passar. La pubilla, del llit estant, em digué que li picaven els peus perquè els tenia bruts de cascarrulles –sí, li he ensenyat a dir cascarrulles, he empeltat en les meves filles, a consciència, un mallorquinisme que trobo deliciós– i em demanava que els hi netegés. Ho vaig fer. La vaig portar a la banyera, li vaig fregar els peus amb esponja i sabó i em vaig sentir com Maria de Magdala rentant els peus de Jesús. (Operació que vaig repetir amb la patoia, perquè la Mariona és com el forat caganer, que fa tot el que veu fer).

I se m’acut que la cultura deu ser això: saber que repeteixes un gest i sentir que això t’agermana amb una munió de morts i també amb una munió de vius, i entens que tots som u i que fas part d’un relat que et transcendeix.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en filles i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Evangèlica

  1. Clidice ha dit:

    és per això, per aquesta connexió, que em sap greu haver perdut la doctrina. malgrat que provis d’ensinistrar-los en la cultura, els ateuets que em segueixen no poden tenir aquestes mateixes sensacions. i no sé pas si és bo o dolent, potser és un preu que cal pagar a canvi de perdre tant de pecat.

  2. Joan Calsapeu ha dit:

    Els ateuets que pugen poden ser tan descreguts com vulguin -jo també ho sóc-, però no s’haurien de conformar a la ignorància. Trobo que la Bíblia (la mare de totes les novel·les) hauria de ser lectura obligatòria a l’ensenyament secundari públic i laic. I si la Història de l’art no hagués passat a millor vida, els pupils tindrien un pessic de cultura religiosa, sense la qual no s’entén res de res.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s