Les traduccions catalanes d’El Gattopardo

ImageÉs molt probable que hagueu vist la pel·lícula El Gattopardo. I pot ser que hagueu llegit la traducció catalana que Llorenç Villalonga féu de la genial novel·la de Tomasi de Lampedusa (la qual va ser el canemàs de Bearn). I no sé si n’heu llegit la traducció de Pau Vidal (Proa, 2009). Si no és el cas, us prometo que val molt la pena.

Jo l’estic llegint ara i me’n faig un llepadits. La història és de les que no envelleixen. I el català exigent, condret i natural de Vidal és una delícia. La veritat és que les proses literàries del barceloní (les traduccions igual que les novel·les) són una declaració d’amor a la llengua, una requesta feliçment corresposta, un acte sensual ple d’alegria.

Vaja, que la traducció és magnífica. A més, em crida l’atenció el recurs d’usar dues varietats dialectals del català (valencià i mallorquí) per estrafer, respectivament, el napolità regi i el sicilià popular. La cosa té nassos, perquè es tracta de condensar, en una mateixa seqüència, un registre i un dialecte, tots dos marcats. I funciona. Vegeu com ho engirgola Pau Vidal:

“Tinc una faena que no me l’acabe; tot el reialme descansa damunt d’estos muscles”, diu el rei Ferran al protagonista. I en prendre comiat fa: “La pròxima vegada que passes per Nàpols, Salina, dus-te Concetta que la vegi la reina.” Dues frases que (salvant el mot “vegada”) són tan tortosines com valencianes, i doncs acompleixen a la perfecció l’efecte buscat: que soni meridional.

ImageI sense abandonar la primera part trobem això altre. “Heu duit qualque cosa?”, demana don Fabrizio als parcers que li duen el «carnatge» (la part del delme que es pagava en espècie). I després: ”Esperau un poc que en Ferrara vos darà el rebut”. En acabat ordena: “I tu, Nigro, cuita avisar en Salvatore que vengui a fer net i a endur-se els formatges”. Mallorquí en estat pur. L’efecte buscat: que soni insular.

¿Com ho resolia això, Villalonga, en la traducció de 1962? Així: “Faig molta feina. Tot el regne pesa damunt aquestes espatlles.” […] “Quan tornis a Nàpols, Salina, vine amb Concetta perquè la vegi la reina”. I aixà: “Heu duit alguna cosa?” […] “Esperau un moment i Ferrara us donarà el rebut.” […] “Digues a Salvatore que véngui a fer net”. Al de Palma no se li va acudir de fer un còctel de registres i dialectes per traduir les parles marcades d’El Gattopardo. Al barceloní sí. I és que Pau Vidal la sap molt llarga i es deixa estimar per la llengua sencera.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Tomasi di Lampedusa i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Les traduccions catalanes d’El Gattopardo

  1. Lior ha dit:

    T’he fet cas i estic llegint Entre dones soles, i em va empaitant, com a la Clelia, la asseveració de la Momina: Qui te fills accepta la vida. No tenir fills és tenir por de la vida.
    Ja tens tema per un nou apunt; tu ens hi has ficat …
    (La traducció d’en Vallverdú no necessita alguns petits retocs?)

  2. Joan Calsapeu ha dit:

    Lior, trobo que no m’hauries de fer gaire cas, sobretot si no he fet l’elogi de la novel·la de Pavese. Jo no he dit pas que m’hagi agradat. La veritat és que, salvant algunes converses interessants, la novel·la no m’ha fet el pes.. ¿La traducció d’en Vallverdú? No sé si necessita retocs… la impressió que em fa és que ha fet una traducció asèptica, de no arriscar, massa estàndard per al meu gust. Posats a traduir de l’italià, m’agrada més com ho fa en Pau Vidal.

    Tocant a l’asseveració de Momina, no hi combrego. No tenir fills és una opció tan vàlida com tenir-ne; es pot no fer fills i tenir una vida plena i profitosa, i viure sense por. Hi ha moltes maneres de ser productiu. Els fills… de vegades fan d’excusa. i això sí que és trist.

    • lior ha dit:

      No, si ja m’ho vaig trobant, però la tenia a mà i ho vaig aprofitar.
      Realment en Vallverdú s’hi va deslluïr…
      La cosa és que m’atrauen les Momines, com a personatges, vull dir.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s