Descompressió

Quan passes molts dies (setmanes) amb el país al cap i a la boca, al palpís dels dits i a la panxa, acabes que el dus a dins i pesa qui-sap-lo, i la digestió sembla una empresa impossible; és com quan tens raconada i els purgants no fan efecte. Llavors voldries decantar-lo o decantar-te, refer-te, i proves de fer-ho. No és que hagis tingut una gran decepció –el país és com és: viu però amb pell morta i algunes butllofes, i menjat en cru fa venir coragre. Massa que ho saps.

El que passa és que estar bé (una manera realista de dir la felicitat) és una qüestió de petiteses i de proximitats, d’alegries elementals –i no d’emocions nacionals. Ara que he vist la neu (a la tele) i que la noto a prop, m’hauria de sentir bé, perquè això és aigua per a la primavera i presagia collites bones, i el fred em retorna. Això, i que les filles creixen condretes i contentes, que l’amor va a raig i que l’altre dia vam fer una amanida de tardor amb escarola, taronja i magrana, que el pa torrat es deixa sucar a la xocolata i la feina sembla que no perilla –per bé que el sou baixa. Amb això n’hi hauria d’haver prou.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en La vida i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Descompressió

  1. Clidice ha dit:

    em xoca com comprenem tan poc el joc al que ens prestem i, després de donar la confiança a un o altre, just després ens sentim frustrats perquè la realitat no és allò que preteníem. Dóna bo veure la neu, dóna bo veure créixer les criatures, potser perquè, passi el que passi, hi ha coses que sí que són per sempre.

  2. Escocell ha dit:

    Jo la descompressió ja l’he sentida a “Guanyrem”, en els darrers comentaris ( “conversa a / de” entre Joan i Cesc). Fantàstic.

  3. Lior ha dit:

    Es que jo tinc raconada d’espanya i per purgar-la m’he fet adicte a l’efecte ONZE, i ara tinc el mono i ves a saber què més…

  4. Joan Calsapeu ha dit:

    Hem passat d’estar prenys a tenir raconada. Això nostre no és psicosomàtic: és directament fisiològic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s