Guanyem

“Ha guanyat Espanya”, escriu i subratlla avui Enric Juliana a La Vanguardia, fent-se l’intel·ligent. Però no és cert, perquè 74 (87, si comptem Iniciativa) són més que 48. Espanya guanyarà si CiU, ERC, ICV i CUP no fan pinya a favor del referèndum. Llavors Espanya podrà cantar victòria. Ara no. Guanyar, avui com abans-d’ahir, depèn només de nosaltres; no del nombre que fem, que és més que suficient, sinó de la cohesió, la confiança i la determinació que exhibim. Ja voldrien, al Quebec i a Escòcia, una majoria social i política per la independència com la que tenim a Catalunya.

Serenitat i feina, doncs. Ja ho sabíem, que això no seria fàcil. Suarem, però les cartes que tenim són guanyadores. Guanyarem perquè tenim una arma de construcció massiva que ens fa invencibles: la democràcia. Un artefacte que posa la sobirania en mans del poble, empodera els humils, flameja de baix a dalt. Com ha de ser.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Independència i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

13 respostes a Guanyem

  1. Sergi ha dit:

    Està bé mirar-se la part positiva però hi ha alguns aspectes dels resultats d’ahir que són preocupants. El poble català diu més o menys que està d’acord amb el referèndum però que no confia gaire en el Mas. “I si es fa enrere?” diuen alguns. “I si ens retalla?” Diuen els altres. En comptes d’això, anem a parar a una situació on hem de confiar en un Mas que ha vist que el poble no li fa tant costat com s’esperava i, a més a més, també cal confiar en la sempre imprevisible ERC. Podria succeir que es pactés una consulta per d’aquí un any i escaig però que la Generalitat no sobrevisqués tant de temps perquè no hi hagués manera de pactar cap mesura econòmica impopular i fos impossible gestionar el dia i pagar factures i proveïdors. En aquest escenari m’imagino el president Rajoy entrant per la Diagonal amb vehicles blindats de Prosegur, plens de bitllets, mentre els Ciutadans aplaudeixen enfervoritzats, en veient la madre pàtria salvant-nos de la insensatesa independentista.

    De moment, en Pedro J deu estar ben orgullós de si mateix, veient que té capacitat per destruir un president de la Generalitat.

    Tant de bo m’equivoqui però crec que els propers mesos poden ser molt i molt durs.

    • Joan Calsapeu ha dit:

      Sergi, és cert que els resultats d’ahir tenen aspectes preocupants. Hi ha molta gent que s’ha cregut les mentides de Pedro J i sembla que això ha pesat en la desinflada de CiU. D’altra banda, ¿hi ha cap formació, en el camp sobiranista, que sigui previsible? ¿Ho és, CiU? Aquest escenari que imagines també m’ha passat pel cap. Pot ben ser que passi, això. CiU i ERC han de ser capaços de comprometre’s i d’assumir, l’una, que donarà disgustos a La Caixa, i l’altra, que en donarà als treballadors (els desocupats no haurien de tenir més disgustos dels que ja tenen ara).

      • Sergi ha dit:

        Crec que estratègicament era millor haver confiat en CiU. Si anaven amb la consulta al programa i es feien enrere, el poble no ho hagués perdonat en moltes legislatures. I quedava ERC a la recàmera, on haguessin migrat milers de vots si CiU hagués fracassat.

        Ara CiU pensarà que potser s’ha equivocat amb l’estratègia d’intentar encapçalar el procés del dret a decidir i hi haurà veus (estic pensant en algú sense un pèl de tonto) que reclamaran una marxa enrere.

        I ERC, veient el desgast que suposa prendre decisions a l’actual govern, fins a on es comprometrà per fer possible aguantar un govern pro-sobiranista?

        Parleu més a baix d’Iniciativa. No crec que hagin enganyat a gaire gent, ells no són pas sobiranistes. Us estalviaré la meva opinió sobre aquest partit per allò que diuen les mares (si no pots dir res bo d’algú, no diguis res) però realment crec que han estat molt efectius desgastant el Govern i ho continuaran sent.

  2. Pere ha dit:

    La situació econòmica no està per tirar coets. Estem entrampats i amb les mans lligades. Només podrem retocar unes quantes coses i si CiU demana ajuda a ERC els de la federació s’hi avindran. Ara, de debò, em fa por ICV. Em fa por que avantposin al dret a decidir el seu afany de guanyar vots fent-se el gallet des de l’oposició i d’esgarrapar-ne a ERC. Jo sóc d’esquerres i he votat ERC, però ara per ara els catalans penso que tenim el deure i la responsabilitat d’enfilar la proa devers l’estat propi. I em fa l’efecte que ICV no ho té com a prioritat. I desconec el comportament de la CUP. Francament, allò de “Bona nit Palestina” em va fer riure primer i després em va caure l’ànima als peus.

  3. Joan Calsapeu ha dit:

    Pere, a mi també m’inquieta el capteniment d’ICV. Ara mateix ja estan posant condicions al dret a decidir, que és el mateix que posar condicions a la democràcia. Els veig amb un feix de bastons en braços, i les rodes de Catalunya davant seu. Pel que fa a la CUP, té rareses i manies peculiars, traurà de polleguera CiU i ERC, però jugarà a favor de la llibertat del país, no en tinc cap dubte.

  4. Escocell ha dit:

    Em permeto d’opinar: avui hi més partits al parlament de la CAC explicitament pel dret a decidir que no fa una setmana i, a més, són majoria. El 1r i el 2n partits hi estan. CiU suma més que PSOE, PP i Cs junts. Dit això, cal govern. Sembla que el president ha de ser Mas per quantitat de vots. ERC hauria de sacrificar-se -no a qualsevol preu- i entrar. Si el país no supera la crisi, el govern patirà (ERC molt més). Però, i si en surt? Crec que cal valentia. Com a mínim, la mateixa que s’exigeix a Mas. Mas pot tenir més problemes dorsals que pectorals. Iniciativa, un cop ha quedat el PSOE sota mínims i amb les CUP pel flanc esquerra, intentarà desgastar al màxim ERC per assolir la majoria dels vots d’esquerres. Mentre estigui -per totes- per la consulta, no hi ha problema. Important: Castells, Maragall, etc… cap a on faran cap: a casa, a PSOE, a ERC, a IC…? Si el PSC existís tot podria ser molt diferent.

  5. Lior ha dit:

    Us imagineu ICV posant condicions als drets de les dones? Oi que cou? Doncs al dret d’autodeterminació, i si en posen a una consulta o a un referendum és el que estan fent, igualment. A mi els psuquers, per molt que es pintin de verd, no m’enganyen; jo vaig deixar l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra quan amb el psuc i el pcc van fer aquest invent d’ICV.
    Fuig, fuig!
    No oblideu el gran tòxic de Convergència malgrat Unió: Duran.
    Em sap greu haver tingut dubtes a l’hora de votar; però servidor va votar Mas. I vull dir Mas malgrat tots els malgrats. I avui ho tornaria a fer. Em sembla que posaré la seva foto al costat de l’estelada :-))
    Deus estar content per l’entrada de les CUP ( noto un picorota per tot el cos… ); se’t felicita… (nota la retranca i que no dic l’esCUP; i mira que em costa, eh! ).
    Ah! I Xalom Països Catalans i Xalom Israel, David Hernàndez i CUPanyia.

    • Lior ha dit:

      Fernàndez. Perdó.

    • Joan Calsapeu ha dit:

      No m’agrada parlar del vot personal, però admeto que he votat la CUP, a desgrat d’alguns malgrats. Ho he fet a pesar de la llarga emprenyada de fa alguns mesos i d’algunes declaracions lamentables. I a pesar d’aquests detalls extravagants i tan fàcils de ridiculitzar: la feminització del llenguatge (una collonada que, com a lingüista, em molesta), i aquesta fixació amb Palestina, invocada sense que vingui a tomb; cosa que també em fa una mica de nosa, perquè jo admiro Palestina i també Israel, per raons diferents, però en proporcions molt semblants. Xalom!

  6. Cesc ha dit:

    Espero que la CUP no posi gaires bastons a les rodes del dret A l’autodeterminació (de l’autodeterminació?), si no, els haurem de tractar de traïdors. No em sorprendria.

  7. Joan Calsapeu ha dit:

    Cesc, he regirat un munt de volums mirant d’aclarir el règim preposicional de “dret”, i la veritat és que no me n’he sortit gaire. Te dic, molt breument, el que n’he tret. La preposició d’enllaç nominal per excel·lència és “de”, el significat de la qual depèn del context. Però altres proposicions són de vegades possibles, amb un significat descriptible. La preposició “a”, que ara ens ocupa, pot introduir complements locatius o complements de classe. Ho diu Toni Badia a la Gramàtica del català contemporani (vol II). Si ho donem per bo, em sembla que cal admetre “dret a decidir” al costat de l’indiscutible i segur “dret de decidir”. Salut!

  8. Cesc ha dit:

    Jo crec que ha d’ésser més aviat A, per dues raons. Primera, aquest complement es pronominalitza amb HI (Hi tinc dret; no pas “En tinc dret”). I segona, les llengües més pròximes al català, el francès i l’italià, -perdona que no hi inclogui l’occità, que és encara més pròxima, però no en tinc tantes dades- ho diuen també amb A (droit (des peuples) À l’autodetermination; diritto all’autodeterminazione).

    • Joan Calsapeu ha dit:

      Cesc, l’argument de la pronominalització em convenç. Gràcies. Potser ha passat que alguns règims amb “de” davant infinitiu, com la “por de morir (o de la mort)” han empès el “dret de decidir”. Quan en realitat diem que “tinc dret a fer això, o a anar allà, o a triar tal escola”. Ara ja no em sembla tan “indiscutible i segur” el “dret de”. Així doncs, m’apunto (de moment) al dret a decidir. Tinc dret a canviar de parer, no?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s