Fènix

ImageAnar al cine és un luxe que a penes ens permetem. És car i no podem abusar dels avis, que ens guarden les nenes. Però ahir ho vam fer. Per veure Fènix 11-23 (Fènix, pel país que reneix; 11, de setembre; 23, d’abril). Chapeau. No us la perdeu. Els ulls se’ns embassaven. L’angoixa que van passar els pares de l’Èric resumeix el país que hem estat; la fortalesa del sagal (aleshores un noiet de catorze anys) resumeix el país que serem, que vam començar a ser quan sortírem massivament al carrer, encara no fa tres mesos.

Hi ha una escena de la pel·lícula que ho sintetitza tot. Després que la fiscal de l’Audiencia Nacional intentés enfonsar l’Èric, destruir la seva dignitat –no ho va aconseguir–, el noi, els seus pares i l’advocat surten al carrer i fan unes declaracions. La mare diu: “Això ja no és una qüestió legal, sinó política. Que vinguin els polítics i ho arreglin, per favor”. Els polítics han trigat molt. Però sembla que han arribat, empesos per la marea humana alçada per la independència. La mare de l’Èric vessava de raó: això no és una qüestió jurídica, o legal. Aquí les lleis no pinten res. El conflicte és polític, i es resol votant.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Independència i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s