La nostra poció, o opció

ImageEl druida Panoràmix sabia la poció que feia indestructible la petita comunitat gal·la d’Astèrix, Obèlix, Idèfix i companyia, el poblet heroic concebut per Albert Uderzo. Aquella sopa boscana que no només els feia forts de cos, sinó sobretot d’esperit, i orgullosos, feliços, perquè tenien una gran confiança en ells mateixos. Homes i dones que eren gegants, perquè en la seva humilitat s’havien conjurat a ser lliures i en aquesta marmita trobaven el més nutritiu dels aliments: la dignitat.

Els catalans també tenim la poció que ens fa indestructibles: la democràcia, també dita dret a decidir. Els ingredients no són pas secrets: paperetes, urnes, vots electrònics, informació, deliberació, arguments, projectes, serenitat, respecte, racionalitat, ètica, coratge i alegria. Que tot plegat bulli a foc lent, amb la flama justa perquè vagi fent xup-xup, i quan estigui al punt escudellar-ho en plats fondos. Encabat, molts ho trobarem exquisit; d’altres, bo; i la minoria que ara fa escarufs haurà d’admetre que el cuinat és menjador. I tots –tots– pairem bé.

Si decidim bé serem lliures i també irreductibles, com els gals d’Uderzo. I havent sortit de les dues presons (la de dins, feta de por, i la de fora, que és Espanya), ja no voldrem cessar de decidir. Perquè una llibertat empeny les altres i farem –ja l’estem fent– la nostra revolució democràtica. I decidirem si volem fer part de l’Europa de la Merkel, si volem pagar un deute que no ens pertoca, si volem llistes obertes i circumscripcions petites, i parlamentaris que retin comptes als electors, no als partits; decidirem si la terra ha de servir per especular o per plantar-hi mongetes, si ens deixem manar pels bancs o no. Coses així, que donen força i dignifiquen. La poció, o opció, que ens fa invencibles. Que serà plat de cada dia si demà diem que sí.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Independència i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

10 respostes a La nostra poció, o opció

  1. Clidice ha dit:

    Ens ha costat 300 anys perdre la por, però ara no hem de permetre’ns recular de cap de les maneres.

    • Joan Calsapeu ha dit:

      La por és l’aluminosi de l’ànima: corca la voluntat, estabula la gent, converteix les persones en titelles. La por és la força dels tirans. La llibertat és patrimoni dels valents.

  2. Lior ha dit:

    Poc o molt la propaganda de l’estat i els seus media ens ha emfangat, però sembla que mantenim l’alè de l’onze.
    Quan recuperem les nostres constitucions t’haurem de contractar per amarar d’aquesta lírica teva les actualitzacions que li calguin. Que bé que fas sonar la llengua, Calsaroig.
    Com diu Salvador Cardús, el 26 salpem. Salpem! Salpem! Salpem! Que bé que sona!

    • Lior ha dit:

      Ostres! Has trobat el meu bloc… i l’has posat al teu blogroll! Sort que jo hi tinc el teu…
      Els teus amics de les CUP mullaran les calces del goig -perdona la vulgaritat-.
      Gràcies.

  3. Laura ha dit:

    M’ha agradat molt, Joan. Jo crec que ets més que l’aixeta de davant i el forat del darrere. Uns ulls que de blaus fan por i un caparró irreductible (com els gals). Llllaura

  4. majerit ha dit:

    Demà canviaré de vot; l’esquerra instal·lada ja m’ha decebut prou.Espero que la CUP tingui molts vots: saba nova i nou vigor. Salut!

  5. Joan Calsapeu ha dit:

    Clídice, Lior, Laura, majerit, gràcies. ¿No us sentiu com els cavallers d’un temps en la vetlla de les armes, la vigília de ser adobats cavallers? Jo sí. Per això, aquest matí m’havia proposat redactar un apunt que fos energètic (ètic i èpic), però que no semblés un míting proCUP. I ja veig que he complert el primer objectiu, però no el segon. Però mira, m’és igual. Salut i força!

  6. majerit ha dit:

    Jo també visc aquestes eleccions amb molta il·lusió i una mica de neguit. Molta força i molta salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s