Bono, el mestretites de l’espanyolisme

Image

José Bono i la duquessa d’Alba en el segon origen, abans de redactar el mecanoscrit.

José Bono és un tipus entranyable, la dena última d’un rosari que vaig descobrir de petit a Barrio Sésamo, rebrotà en l’Algarrobo –¿us en recordeu, de l’amic coral de Curro Jiménez?–, continuà amb Manolo «el del Bombo» i avui desguassa en el manxec il·lustre. La nissaga continuarà, esclar, perquè les essències duren molt, però la veurem des de l’altre costat de la frontera. És la llarga marxa del castissisme.

El castissisme té un no-sé-què d’infantil. Deu ser per això que Bono, quan parla de les virtuts naturals de la nació espanyola, se serveix d’arguments molt rudimentaris i sembla que parli als nens. És el que fan els mestretites. Sosté el capbrot que “es pot ser català i espanyol, homosexual o heterosexual”, mostrant un domini envejable de les conjuncions copulativa i disjuntiva. La veritat és que, sense ell, ens hauríem fet un embolic. Sort en tenim dels savis.

La lliçó magistral continua amb el tenor següent. Diu Bono que “la majoria de catalans se senten espanyols, i això no ha de ser cap problema”. A la qual cosa puc objectar que els sentiments dels catalans els sentim, i per tant els decidim, els catalans. També puc suggerir que, ara com ara, a Catalunya no parlem de sentiments (que són la cosa més personal del món), sinó de voluntats. I només una coseta: si això que diu no és un problema, ¿llavors quin problema hi ha?

És que “les identitats són diverses i han de ser compatibles”, sembla respondre Bono. I tant, mestre. Ara bé, si les identitats són daixonses a l’Estat espanyol, ¿com és que no poden ser-ho a l’Estat català? ¿Que potser som una gent maligna que ofega identitats? ¿Tan dolents som els catalans?

Però això rai. És en aquesta frase que el magisteri bonià fa el cim: “Quan a Alemanya va començar a ser sospitós tenir dues identitats, la catàstrofe que tots lamentem s’apropava”. Servidor ja tremolo com les figures del misteri. Perquè aquí, qui més qui menys, en té set o vuit d’identitats. Vade retro, doncs! Si Catalunya es fa independent, l’ona expansiva del desastre destruirà el món i l’espècie humana (salvant José Bono i la duquessa d’Alba, els quals, units en un esforçadíssim coit, faran un segon origen, un reset providencial, com l’Alba i el Dídac de Pedrolo).

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Nacionalisme espanyol. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Bono, el mestretites de l’espanyolisme

  1. Escocell ha dit:

    No em puc estar de dir que trobo vergonyant i del molt mal gust establir qualsevol mena de paral·lisme entre l’Alba i en Dídac i la duquessa i en Bono. Bon cap de setmana.

  2. Joan Calsapeu ha dit:

    Escocell, home, no t’enfadis!, que si no riem haurem de plorar, o indignar-nos. I mira, no vull plorar: que plorin ells. I quant a la indignació, ja tinc la mesura plena: no n’hi cap més. Només em queda riure.

  3. Escocell ha dit:

    Era facècia i no enuig! En acabar la lectura del teu escrit m’he imaginat amb cos i cara de W. Churchill molt enfadat queixant-se en veu alta per la comparació. Insisteixo: bon cap de setmana!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s