Déu al Congo

ImageM’ha caigut a les mans un llibrot publicat el 1878 a Barcelona, de títol Nueva geografía universal, de diversos autors francesos, en traducció castellana i editat per la casa Montaner y Simón. L’Oriol Font, company de cuites i fregitel·les a l’institut, me n’ha mostrat un fragment que és per sucar-hi pa. La cosa va de missioners i de colonialisme. Si el voleu llegir, us prometo que xalareu. Us presento el text tal qual, en castellà:

“Un sacerdote francés, dice Grandpré en otra página, desempeñaba su ministerio con gran celo, pero el cuadro de la vida eterna, por más brillantemente que lo desplegase á los ojos de aquellos habitantes, no seducia ni en poco ni en mucho á los congos; la estancia en el paraíso les parecia tanto mas insípida cuanto que allí no podrian beber aguardiente; se recelaban mucho y preferian el viaje á Francia de donde les venia aquel precioso licor, por manera que el misionero no hacia gran cosecha de prosélitos. En fin, uno de ellos, vencido por las instancias del sacerdote, consintió en un arreglo, y se resignó á ir al paraíso, preguntando cuánto le valdria esto en mercancías. «Hombre, nada; le contestó el sacerdote. –Entendámonos, le replicó el negro; lo que te pregunto es que cuántas mercancías me darás para el camino si yo me decido á emprender el viaje.» El misionero le reiteró con unción evangélica su respuesta negativa acompañándola con las promesas mas seductoras: el otro le respondió en su mal francés: –Vaya, vaya; ¿tú creer que yo morir de balde? ¡vaya un negocio! El misionero insistió al menos para que se dejara bautizar; pero á todos sus argumentos el negro replicaba: –¡Vaya un negocio! ¡ni siquiera aguardiente!”.

(Vivien de Saint-Martin, Maury, Beaudain, Malte-Brun, Cavallée, Cortemberg i Topinard, Nueva geografía universal, diversos autors, p. 299, Barcelona, 1878)

No sé vosaltres, però jo entenc aquest text com un al·legat contra el dogmatisme. Ho dic perquè, si el missioner no hagués estat tan rígid, potser hauria pensat d’usar l’aiguardent per mullar el pa consagrat, com es fa aquí amb el vi de missa. Segur que hauria guanyat alguna ànima més.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Colonialisme i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s