Som Angeleta Ferrer!

Image

(Imatge manllevada a angeletaferrer.blogspot.com)

Quan vam decidir portar les nostres filles a l’Angeleta Ferrer, l’única escola pública del centre de Mataró, ho vam fer amb una gran convicció. La Francina n’havia estat alumna, i sa mare (l’àvia de les menudes) també. L’escola havia  nascut el 1932, quan el país estimava els mestres i hi confiava. En les llargues dècades de la llarga vergonya, ca la Donya Pilar (en deien així, de l’escola) va mantenir viva la catalanitat en la mesura que era possible. Amb la democràcia va canviar de nom, i de més coses.

L’Angeleta Ferrer era –és?– l’única escola mataronina d’una sola línia. Tots ens coneixem, és gairebé una extensió de la família. I la teníem al costat de casa. L’afabilitat, la petitesa, la intensa vida comunitària, l’arrelament, la modernitat pedagògica (sense rareses), són marques de la casa. L’Angeleta Ferrer era –és?– més que una escola: és una identitat, una manera de ser mataronins.

Ja ho sabíem, que la carcassa era vella i quan no tenia un all tenia una ceba, però ens hi aferràvem. Ahir un arquitecte va detectar aluminosi en unes quantes bigues i diu que això l’ha condemnat. O no. Perquè en l’assemblea que hem fet avui s’ha vist que l’informe no s’ha llegit amb prou atenció. Si ahir al vespre es va entendre que l’edifici era irreparable, avui l’arquitecte ha admès que, si es vol i s’hi posen diners, es pot rehabilitar.

Demà la Mariona (P3) i la Joana (P5) no aniran a escola, s’estaran a cals avis. I dilluns aniran al CEIP Torre Llauder, força més lluny. L’escola en pes (nens, mestres, monitors, mobiliari, càtering) s’hi trasllada. No sé com ens ho farem, perquè la iaia no pot anar tan enfora a buscar-les. Les nenes s’hi hauran de quedar a dinar cada dia –són diners, això. Ningú vol que l’exili s’allargui: la majoria de pares i mares ens estimem més posar barracons, si estan al centre de la ciutat.

El curs vinent, incertesa. El que sabem del cert és que ningú preinscriurà els fills, el 2013, en una escola inexistent, i que el nou edifici previst a Lepant/Churruca trigarà anys a prendre forma. Ara l’Angeleta Ferrer és una ànima desanimada i sense cos. L’any que ve potser no serà res. Però no ens hi conformem. Angeleta Ferrer som nosaltres, i volem existir. En el centre històric de Mataró.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Educació. Coses de la vida i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s