Els catalans d’Algèria

ImageLlegint Josep Piera, pervinc a un text de Ferran Soldevila dins Què cal saber de Catalunya (1968), en què l’historiador, que era director de la Biblioteca Pública de Maó el 1923, recorda una conversa amb un menorquí de Ciutadella: “Sentint-lo parlar la nostra llengua -escriu-, i no parant esment sinó en la pronúncia, un hom l’hauria qualificat tot seguit de rossellonès, a causa del seu accent afrancesat”, però es tractava d’un menorquí recentment tornat d’Algèria. Soldevila li va preguntar si el català es parlava en aquells rodals i la resposta del ciutadellenc fou la que segueix:

“Déu meu, hi ha ben bé dos-cents pobles, on, per cada habitant que parla francès, n’hi ha deu que parlen la nostra llengua, tan gran és el nombre de mallorquins, menorquins, valencians i catalans que hi habiten. Es pot recórrer bona part de la província o departament d’Alger sense saber parlar més que català.”

De què es dedueix que els pobladors catalans d’Algèria no es limitaven al barri algerí de Bab-el-Oued (que era habitat majoritàriament per menorquins i valencians), sinó que s’estenien força més enllà. ¿Què se n’ha fet, d’aquells catalans? La majoria van fer cap a França el 1962, quan Algèria s’independitzà: foren pieds-noirs. I els que es quedaren van ser assimilats. És llàstima que la nostra llengua hagi desaparegut del Magrib algerià; és llàstima perquè, si el català hi fos, els algerians hi sortirien guanyant, i els catalans d’arreu també.

En aquell lloc, en aquell temps i en aquelles circumstàncies no era possible gestionar la diversitat de llengües d’una manera constructiva. En canvi, ara i aquí, i amb un estat català lliure en perspectiva, quasi a tocar, sí que és factible. I civilitzat. I desitjable.

Essent lliures per dissenyar el nostre sistema educatiu, podríem actuar a favor de les tres-centes llengües que a hores d’ara es parlen a Catalunya. Podríem fer immersió lingüística en xinès, urdú, quítxua, aimara, fula, wòlof, amazig, àrab i altres llengües, fent que els seus parlants siguin del tot competents en la seva llengua d’origen. Després ja introduiríem el català, i més endavant l’anglès, i també el castellà (llengua que podria ser, dic jo, d’oferta obligatòria però d’elecció voluntària). I és així com lligaríem les cultures i compartiríem, de debò, el millor que tenim tots. Tindríem traductors de contes urdús al català, i les rondalles mallorquines arribarien, en llengua aimara, a Bolívia. Les llengües serien ponts que comuniquen cultures i nacions.

Ara bé, això només ho podrem fer si el català és la llengua nacional de Catalunya, que vol dir la de tots, i blindada com a llengua oficial única del país. Un país que serà de llengües, divers i mestís, ple de convidats.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Llengua i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s