Els referèndums segons José Montilla

ImageJosé Montilla troba que els referèndums, segons com, són lletjos. Per exemple els del franquisme (els de 1947 i 1966), semblants al que farem per decidir el futur de Catalunya. De la rastellera d’insults que hem rebut els catalans de l’11 de setembre ençà, aquest és un dels més injustos i dels més bèsties. La comparació és injuriosa. Si l’escopinada sorgís dels llavis d’un tertulià d’Intereconomía, no en faríem cabal. Però és que surt de la boca d’un expresident de la Generalitat. Això és molt gros. El partit del senyor Montilla s’hauria de fondre de vergonya.

Fixem-nos en el referèndum del 15 de desembre de 1966, sobre el Proyecto de Ley Orgánica del Estado. Amb aquella llei el franquisme es “modernitzava” i adequava l’estructura de l’Estat a la nova fase del capital monopolista. Va votar un 88,85% del cens, que li atorgà un 95,5% de vots favorables. ¿Com s’ho van fer? Fàcil. Per començar, el règim deia que votar era un deure patriòtic i amenaçava amb sancions econòmiques qui no ho fes. En segon lloc, la campanya pel no era clandestina (qui volia distribuir un fullet, havia de fer-ho d’amagat i se la jugava). En tercer lloc, el règim controlava tots els mitjans de comunicació, des dels quals manipulava tota la informació, presentant Franco com a garant de la prosperitat i de la pau (una campanya, aquesta, que feia anys i panys que durava). En quart lloc, l’anonimat del vot no estava garantit (al municipi saragossà d’Obera de Onsella, a l’hora de tancar les portes del col·legi electoral va aparèixer el darrer votant, davant el qual el secretari va dir: “Déme la papeleta. Vamos a ver qué ha votado usted.”). En cinquè lloc, el recompte de les paperetes no es feia davant d’observadors neutrals, ni hi havia cap garantia que els resultats d’un col·legi no fossin potinejats a l’hora de transmetre’ls. I en sisè lloc hi havia la certesa que en el cas (impossible) que guanyés el no, el règim continuaria tal qual.

La comparació del senyor Montilla és una ofensa de tanasi, d’aquelles que fan més pena que altra cosa. Un home així, busaroca i ressentit, no és digne de representar Catalunya ni tan sols en el Senat. Però mira, del seu pa faran sopes. Perquè Montilla (i la Chacón, amb el seu mur de Berlín) no es desprestigien sols: arrosseguen pel fang el seu partit.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Autodeterminació i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Els referèndums segons José Montilla

  1. Sergi ha dit:

    Hi ha qui diu que una menció com aquesta a Franco hauria de ser considerada el final de discussió ( i la derrota per part de qui l’ha esmentat), segons la llei de Godwin.

    Has argumentat bé en aquest post. Jo afegiria que no és tan important què es fa davant del com es fa. I en aquesta comparativa molts que van de demòcrates estan quedant ben retratats.

    • jcalsapeu ha dit:

      A mi bé que m’ho sembla, que això ha de ser el final de la discussió. Quan un espanyol fa ús de la retòrica incendiària i de la distorsió feridora, s’ha de posar punt final al diàleg. No hem de perdre ni un minut a conversar amb els Josés Montillas de torn. La nostra àgora és Catalunya, Europa i el món.

      Per cert, que Godwin la va clavar: “A mesura que una discussió a la xarxa creix, la probabilitat que es doni una comparació amb els nazis o Hitler tendeix a u.” I qui diu això, diu Franco i el franquisme. És la “reductio ad Hitlerum”; i en el nostre cas, la “reductio ad Francum”).

  2. eduard vilamitjana ha dit:

    Ahir tot llegint el que el “señor” Montilla, ha perdut la categoria de senyor de totes totes, em va omplir de vergonya aliena i de pena i també. Si fóra possible esborraria el seu nom de la llista de presidents de la nostre Generalitat, no ja pel que va dir. Sinó per ignorant i per demostrar la manca de personalitat i caràcter i dependència devant del seu deure que es diu CATALUNYA, per continuar sent un ninot a mans del seu partit, devant del centralisme incendiari que ens ve del país veí. No els ignorem però no caiguem en el parany! Paro ací. Una abraçada. Eduard

  3. jcalsapeu ha dit:

    La vergonya més espessa que hem passat els catalans en el que portem de segle XXI és la d’haver aguantat José Montilla com a president de la Generalitat. I només hi ha una manera de treure’ns aquest clau: la llibertat. Però no ens hauríem de sorprendre. Montilla ja va mostrar de quin peu calçava quan tot va començar, a Arenys de Munt. ¿Te’n recordes, que don José es va negar a defensar el dret dels arenyencs a votar (els tribunals van mirar d’impedir la consulta) i en canvi va defensar el dret de la Falange a manifestar-se a Arenys de Munt el dia de la consulta?

    Els nacionalistes espanyols són així: per a ells, contra la llibertat de Catalunya tot s’hi val. Ja ho deia José Antonio. Una abraçada.

  4. Cesc ha dit:

    Ver demòcrata, el Montilla? No l’hi sé veure; potser ho és a la seva conveniència. Català? Tampoc, o, en tot cas, a la seva manera. De mala fe, no li’n veig; per contra, el trobo força ignorant: comparar un referèndum franquista amb un referèndum en un país demòcrata, com hi ha món!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s