Els modistos d’Espanya no la volen seguir la moda anglesa

Image

Vet aquí una altra caricatura del ¡Cu-cut!, del 1908, que torna a ser vigent. Es tracta d’un dibuix de Joan Llaveries titulat “L’autonomia d’Irlanda”, que representa una dama irlandesa, amb una bandera britànica a la mà, conversant amb una noia catalana, una mena de Ben Plantada cofada amb barretina. El diàleg que sostenen és el següent:

Catalunya. –Veig que ja t’han posat de llarch, germana. ¡Y quin vestit més maco! De bona gana me’n faria un.

Irlanda. –¿Y per què no te’l fas?

Catalunya. –Oh, perque els modistos d’Espanya no la volen seguir la moda anglesa.

La caricatura fa referència als intents de l’Irish Parlamentary Party (Páirtí Parlaiminteach na hÉireann, en irlandès) d’aconseguir un estatut d’autonomia, el Home Rule, per a Irlanda. El procés, llarg i tortuós, havia començat el 1886, quan el Home Rule va morir a la Cambra dels Comuns. El 1893, havent passat el sedàs d’aquesta cambra, l’estatut va embarrancar a la dels Lords. I el 1912, aprovat finalment l’estatut irlandès pel Parlament, no va entrar en vigor amb l’excusa de l’esclat bèl·lic del 1914. A pesar d’aquests fracassos reiterats, els polítics de l’IPP guanyaren quotes d’autogovern per a Irlanda a canvi de donar suport parlamentari al govern liberal de Londres. Peixos al cove de fa cent anys.

Avui el govern de Londres ha pactat amb l’SNP una solució democràtica al repte plantejat pels escocesos, que passa per un referèndum vinculant sobre la independència d’Escòcia. I mentrestant, al Regne de més avall, ara com fa cent anys, “els modistos d’Espanya no la volen seguir la moda anglesa”. La història empeny Catalunya en el mateix sentit que va empènyer Irlanda.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Independència i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Els modistos d’Espanya no la volen seguir la moda anglesa

  1. Clidice ha dit:

    fa una mica de por tanta coincidència no?

  2. jcalsapeu ha dit:

    Les coincidències són impressionants. Abans de l’Alçament de Pasqua del 1916, els nacionalistes irlandesos havien estat trenta anys anant al darrere d’un estatut d’autonomia, amb un flabiol sonant (el mateix temps que s’ha passat Convergència i Unió buscant l’encaix de Catalunya a Espanya). Però aquestes semblances no ens han de fer mica de por, perquè els temps han canviat. Els irlandesos es van haver d’alçar en armes; els catalans ens alcem en urnes.

  3. Galderich ha dit:

    No hi ha manera de canviar les dinàmiques! Fot tant de temps que estem així que fins i tot ho trobem normal.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s