Una caricatura del 1904 que és d’actualitat roent

ImageEl setmanari satíric ¡Cu-cut! va publicar, l’agost de 1904, una caricatura que avui, cent vuit anys després, manté vigència plena. Ningú diria que ha passat un segle llarg, perquè som allà mateix (per bé que situats, ara, a la graella de sortida). La facècia du el títol de “Tutoría malversadora o lo dels ferrocarrils transpirinenchs” i hi apareixen tres personatges. A l’esquerra es reconeix la representació al·legòrica d’Espanya (corona, jaqueta torera, davantal amb bandera i escut), que és la tutora; en primer pla hi ha la personificació de Catalunya (una nena amb barretina i camisola amb quatre barres); i al darrere, ben arrepapat, hi ha l’home que figura Madrid (amb pantalons, enfaixat i bevent a galet d’una bóta molt grossa). La nena i la tutora es canvien les paraules següents:

La nena. –Jo vuy comprar un carril.

La tutora. –Cómpral.

La nena. –Oh, dónam els quartos que’m tens a la guardiola.

La tutora. –Veurás, noya, els he donat tots a n’aquet pels seus mals vicis.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Colonialisme i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Una caricatura del 1904 que és d’actualitat roent

  1. Xavier Rull ha dit:

    Molt bo!
    Hi ha altres testimonis just de la mateixa època (concretament el 1906): mossèn Alcover, mentre caminava pels territoris catalanoparlants cercant paraules, va fer un dietari, i quan va de la Seu d’Urgell a Sort escriu que la gent dels pobles d’allà tenen una carretera molt dolenta (encara ara és dolenta) i que amb els diners que paguen d’impostos es podrien haver sufragat una carretera bona. Podeu llegir-ho aquí:
    “L’espoli fiscal del… 1906” (blog ‘Sant Tornem-hi’)
    http://santtornemhi.blogspot.fr/2011/09/lespoli-fiscal-del-1906.html

    • jcalsapeu ha dit:

      Xavier, jo m’he limitat a reproduir i descriure una caricatura de fa cent vuit anys, però tu has fet una feinada: has fet anar la calculadora amunt i avall i l’has clavada. Genial l’apunt que has redactat a partir de l’observació (bé, de la resposta donada a l’observació) d’Antoni M. Alcover. Que un poblet de cinquanta habitants escassos aportés a l’Estat espanyol, en impostos, 600 pessetes cada any, dóna una idea del saqueig colossal a què estàvem i estem sotmesos els catalans. Fer l’extrapolació d’aquesta quantitat a l’equivalent actual en euros no era una feina fàcil. Gràcies.

  2. Clidice ha dit:

    T’he repiulat i feisbuquejat, perquè això és impressionant. Algú encara té pa a l’ull després de tot? Salut i llibertat.

  3. jcalsapeu ha dit:

    Clídice, moltes gràcies! Jo no estic a Twitter i no faig vida a Facebook, però m’ho repensaré, perquè veig que de vegades val la pena. La caricatura del ¡Cu-cut! i els càlculs d’en Xavier Rull a partir de l’experiència recollida per Antoni M. Alcover demostren que l’espoli fiscal ve de lluny. De més lluny encara, perquè Francesc Flos i Calcat ja el va denunciar, el 1896, a “Geografia de Catalunya”. En aquest llibre, i basant-se en dades oficials, Flos demostrava que, en el període 1880-1890, cada espanyol no català pagava a l’Estat 2,08 pts., i cada català en pagava 4,78 (més del doble). També va fer el càlcul considerant l’extensió territorial, pel qual s’inferia que cada quilòmetre quadrat no català tributava 69,40 pts., i cada quilòmetre quadrat català en tributava 273,79 (o sia, quatre vegades més).

    Els números canten, i els catalans hem trigat molt de posar-nos a ballar. Però ja som al ball i ballem.

  4. Escocell ha dit:

    “concert economich” (1899), “Visca lo concert economich” (“Lleyda” – 1900), o el “meeting” del 14 de gener a Girona (1900) per la mateixa raó: http://sellospoliticos.blogspot.com.es/2009/02/copia-bona-catalanisme.html

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s