Seré ciutadà d’enlloc

ImageEn Pau Vidal ho argumentava amb un paral·lelisme aclaridor: així com el fet de respirar no ens autoritza a opinar sobre la qualitat de l’aire, el fet de parlar no ens fa experts en contacte de llengües. Per això no és pertinent demanar a la gent quines han de ser les llengües oficials del futur estat català: això ho han de decidir els parlamentaris catalans havent llegit informes de deu universitats i havent escoltat cent sociolingüistes (catalans i estrangers). I si bo i així es vol obrir un debat, això no s’ha de fer mai en vigília d’eleccions.

La caixa dels trons la va obrir Oriol Junqueras amb el famós article publicat a El Periódico, “El castellà a la República catalana” (un paper tan famós com electoralista, demagògic i irresponsable). És ben bé que l’olor de les urnes fa perdre el senderi també a les persones intel·ligents. La gent es veu amb cor d’opinar sobre tot, singularment sobre allò que desconeix. Per això no és estrany que l’enquesta del Racòmetre detecti un 85% de catalans favorables que el castellà sigui llengua cooficial.

La veritat nua és que el castellà ha entrat a Catalunya a punta de baioneta, i que la imposició d’aquesta llengua ha generat unes pautes d’ús lesives per al català; del 1939 ençà, l’ús col·loquial de la llengua del país no ha parat de minvar. La veritat crua és que la coexistència, en el mateix solar, d’una llengua forta i una de feble sempre acaba de la mateixa manera: de primer la llengua feble és arraconada, després esdevé residual i encabat es fon.

Si això ha de continuar així, ¿de què em serveix un estat català? ¿Per tenir més dinerons? Se’ls poden ben confitar: la llibertat del meu país no és una qüestió de diners. Si la independència no serveix per normalitzar el català, ¿què he estat fent jo durant trenta anys? ¿L’imbècil?

L’altre dia vaig llegir un argument, intel·ligent i de pes, a favor que el català sigui la llengua oficial única de Catalunya. El resumeixo. Es veu a venir que, dos o tres anys després de proclamada la independència, Catalunya viurà un gran creixement econòmic (alliberats de la tenalla espanyola, el mercat fluirà i deixarem enrere els números vermells). Altrament, a Espanya les tisorades seran ferestes i la gent la ballarà magra. ¿Què faran? Molt fàcil: centenars de milers, milions d’espanyols emigraran a Catalunya, on ja tenen família i casa. Els parlants del català ens veurem reduïts a un 10% de la població i la nostra llengua es morirà. ¿Manera d’evitar-ho? Probablement és inevitable. Només si el català és la sola llengua oficial del país i hem reeixit de modificar les pautes d’ús a favor del català, hi haurà alguna possibilitat de supervivència.

Jo puc viure en una nació sense estat –fa molts anys que hi visc–, però no en un estat sense nació. Una independència que no garanteixi la vida del català, no em serveix. Un estat que renunciï a normalitzar la llengua no serà el meu estat (perquè la meva pàtria és la llengua). Si el país que ve és aquest que anuncia en Jonqueras (entre altres), jo no el vull. Si les coses van així, Catalunya no serà, i ja no podrà ser mai, el meu país. Miraré de marxar. Suposo que renunciaré al passaport català. Seré un home sense pàtria, un ciutadà d’enlloc. Adéu, Catalunya?

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Llengua i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 respostes a Seré ciutadà d’enlloc

  1. Sergi ha dit:

    Bé, no sé si atrevir-me a opinar perquè sóc d’aquests que només respiren. Entenc que l’actitud de Junqueras (i de Mas) de defensar el castellà com un patrimoni d’una hipotètica Catalunya independent és un intent de sumar voluntats a la causa. Posem que estan d’acord amb tot el que dius i que volen defensar el català: et sembla que ara mateix la correlació de forces permet una Catalunya independent que deixi el castellà (la llengua més parlada de Catalunya i la que més catalans tenen com llengua materna) desprovist d’oficialitat?

    Ja et dic que jo només respiro però intueixo que un bon polític ha de triar les batalles en les quals hi ha alguna opció de guanyar.

    Per cert, aquest escenari d’una Catalunya milionària després de la secessió i milions d’espanyols que vénen d’immigrants no crec que passi. El que sí crec que podria arribar a passar és que, si se celebra un referèndum, hi hagi molts canvis de residència d’espanyols que s’empadronen a Catalunya per poder votar. Hi ha partits amb molts milers de militants…

    • jcalsapeu ha dit:

      Sergi, a mi ja m’agrada, que fondegis aquí i diguis la teva, tant si és per concordar com per discrepar. Em preguntes si ens podem permetre deixar el castellà sense oficialitat, atesa la correlació de forces. Responc que sí, perfectament, sempre que reconeixem drets lingüístics als castellanoparlants (el dret que els seus fills aprenguin el castellà en el sistema escolar i el dret de relacionar-se individualment en castellà amb l’Administració). ¿Què més pot desitjar una persona la llengua familiar de la qual no és la del territori? ¿Tenir accés a premsa, ràdio i televisió en la seva llengua? El tindrà, pràcticament igual que ara. ¿Disposar d’una oferta cultural i de lleure en castellà? La tindrà: hi haurà cine, teatre i música en castellà. ¿Que hi ha algú que encara vol més coses? Alto les seques, que el català ha de menester pulmons per respirar! Hem de ser molt considerats amb els castellanoparlants, però no hem de deixar que ens enterrin.

      El debat s’ha obert en fals, perquè tot això que he dit es garanteix sense necessitat de fer el castellà oficial. Els països que aposten per tenir personalitat fan que la seva llengua nacional sigui indiscutida i no la tiren als peus dels cavalls de cap llengua expansiva. A Armènia, l’armeni és l’única llengua oficial perquè, si no fos així, el rus ja se l’hauria menjada.

  2. Escocell ha dit:

    El que em faltava! Ara que semblava que podia deixar de ser independentista, m’hauré de fer nacionalista (no n’he estat mai)?… No fotem!

  3. jcalsapeu ha dit:

    Deixarem de ser independentistes, sí (pel que fa al Principat). Però l’endemà haurem de triar entre fer-nos nacionalistes o exiliar-nos. Jo, ara com ara, m’inclino per l’exili.

  4. Daniel ha dit:

    Hola!

    Una mica tard, però m’agradaria afegir un comentari.

    Dius: “Així com el fet de respirar no ens autoritza a opinar sobre la qualitat de l’aire, el fet de parlar no ens fa experts en contacte de llengües”. Segons aquesta mateixa lògica, el fet de tenir una identitat diferenciada no ens dóna dret a decidir sobre la nostra independència. Perquè no passem de fer cap referèndum i deixem el tema en mans dels experts?

    En la meva opinió, la missió dels experts és assessorar la societat perquè estigui ben informada. Però ha de ser la societat qui prengui la decisió final, amb un referèndum o una votació al Parlament. I, en aquest darrer cas, cal recordar que els grups parlamentaris es responen davant els seus votants, no davant els experts. El Parlament d’un país democràtic podria ignorar l’opinió del 85% de la societat que l’ha votat?

    • Joan Calsapeu ha dit:

      Hola, Daniel. Si l’intercanvi de parers és factible, no és pas tard. T’agraeixo el comentari i admeto que la teva objecció té solta, comparteixo que la missió dels experts és assessorar i signo el fet que la decisió final l’ha de prendre la societat. No puc fer altre que donar-te la raó.

      El que passa és que la gestió de la diversitat lingüística és una qüestió tan complexa i delicada que -en la meva opinió- no és prudent fer propostes massa concretes. Vull dir que els partits polítics haurien d’establir uns principis generals (com ara: el català serà la llengua nacional, es reconeixeran drets lingüístics als castellanoparlants), concretar-los en el Parlament després d’escoltar els experts, votar-ho en seu parlamentària i, finalment, fer un referèndum perquè la gent es pronunciï.

      • Daniel ha dit:

        Gràcies per la rapidesa en respondre a una entrada tan antiga (però molt interessant, tanmateix)!

        Un parell de consideracions:

        1) “El que passa és que la gestió de la diversitat lingüística és una qüestió tan complexa i delicada que -en la meva opinió- no és prudent fer propostes massa concretes”. No hi estic gens d’acord. De la mateixa manera que en unes eleccions tots coneixem en detall el programa de cada partit abans d’anar a votar, el ciutadà té tot el dret de saber els plans de cada partit pel dia després de la independència. En cas contrari, estem votant a cegues: “tu vota SÍ i ja veurem què fem després”. Els partits haurien de mullar-se clarament a l’hora de posicionar-se, sense pors ni ambigüetats.

        2) “Vull dir que els partits polítics haurien d’establir uns principis generals […], concretar-los en el Parlament després d’escoltar els experts, votar-ho en seu parlamentària i, finalment, fer un referèndum perquè la gent es pronunciï”. Quin sentit té fer una votació al Parlament i després un referèndum? No seria molt més senzill fer un referèndum directament i que el Parlament acati el mandat del poble? És el que es vol fer en el cas de la independència.

        Per últim, en l’entrada del blog et preguntes: “Si la independència no serveix per normalitzar el català, ¿què he estat fent jo durant trenta anys? ¿L’imbècil?”. Mira-t’ho així: durant trenta anys has estant lluitant perquè els catalans puguin decidir lliurement el seu futur. La teva victòria és que els catalans puguin decidir si volen o no el castellà com a llengua cooficial, independentment del resultat.

  5. Joan Calsapeu ha dit:

    Daniel, no es mereixen. Les gràcies són teves, per prendre’t la molèstia d’escriure i objectar amb tanta traça. Vejam. Quant al punt 1, no estem d’acord; penso que ara no estem en la fase de fer aquesta mena de concrecions; crec que parlar a hores d’ara de cooficialitat del castellà és donar per perduda una batalla que es pot guanyar (i, si no m’erro, perdre aquesta batalla implicarà perdre la llengua). Un poble que vol mantenir viva la seva llengua no tira pedres al seu terrat. Quant al punt 2, l’operació té sentit en el cas de la Constitució catalana: primer l’aprova el Parlament i després es dóna la veu al poble, que té l’última paraula. I per últim, no sé pas agafar-m’ho com tu dius: la meva victòria serà que parlar català, en el meu país, no sigui un acte de militància, sinó de normalitat. Altrament, em consideraré derrotat.

    • Daniel ha dit:

      Buf, això d’aprovar una Constitució en bloc sempre m’ha semblat la pitjor de les maneres de fer-ho. És el que se sol fer habitualment, però segur que hi haurà articles amb què estaré d’acord i articles amb què no. Si com a mínim la Constitució es pogués votar per seccions… Votar SÍ o NO a tot en bloc em sembla una simplificació excessiva.

      Segur que tenim opinions molt diferents quant al tema catalanista/identitari, però tot i així és un canvi agradable poder parlar amb algú que argumenta i contraargumenta. He freqüentat durant un temps alguns fòrums d’internet sobre aquests temes i el més habitual era rebre insults i sortides de to.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s